Com que darrerament aquest bloc està tristot vos penge una miqueta de circ. La llàstima és que el circ, en aquest cas, és el Senat de la República Italiana, però què hi farem, cada país té el circ (i el senat) que és mereix, supose.
El Senat, la Cambra Alta li diuen, està composat per 315 membres que han d’haver complert 40 anys (té aquell vell sentit de parlament de savis), jo propose que a partir d’ara els demanen també el certificat d’estudis, si més no elementals, i de sanitat mental.
Ahir, durant la votació de les esmenes a la llei de reforma de l’educació era president de torn un dels vicepresidents, la senyora Rosy Mauro, de la
Lega Nord. Alguns senadors de l’oposició van demanar, abans de la votació, un parer de la junta de reglaments, perquè n’hi havia alguns problemes normatius amb un article, que contenia, com ha reconegut el govern, errors tècnics. La senyora vicepresidenta es va posar nervioseta, va comunicar als senadors que havia decidit que es votava igualment i va protagonitzar un dels espectacles més delirants de la història parlamentària d’aquest país. Mireu-la, mireu-la. Jo no sé com qualificar-la, en fi…
Des del país del Senat de Barnum: bones festes a tothom i que no siga res.
Jo, a estes hores, no puc dir res més. I més tard, probablemente, tampoc. Ai!
…. uuufff!!! Tanti auguri di Buon Natale e Felice 2011 !
Marieta,
Feu les maletes i re-emigreu cap a casa. Que tot és comparar, i això vostre ja no té ni nom.
Marieta, no faces cas, no cal que tornes a Castelló si no vols , que açí amb el Fabra, la Rita i el Camps estem, si fa no fa, igual.
Aquí o allí amb els braços oberts. Besades