Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

oncle Mi?o

2
Es deia Hussein Hassani, però tothom li deia oncle Mišo, ?ika Mišo.

Era el darrer enllustrador de sabates de Sarajevo i havia treballat al mateix lloc durant quasi setanta anys. Encara que nevara o ploguera, fins i tot quan plovien bombes, durant el setge, l’oncle Mišo no va deixar mai d’anar a enllustrar sabates al seu lloc a Titovu ulicu, al carrer del Mariscal Tito, al centre de la ciutat. Tothom el coneixia i ell coneixia tothom, no tenia tarifa fixa, netejava sabates a canvi de la voluntat, o a canvi de res, d’una estona de companyia i d’una mica de conversa.

Era un gitano kosovar, havia arribat a Sarajevo al 1946 amb la seua família i havia heretat l’ofici d’enllustrador de sabates de son pare. Fa uns anys l’alcalde de la ciutat li va concedir una medalla al mèrit ciutadà i una pensió. L’oncle Mišo va morir d’un infart el dia de reis, en conèixer la notícia de la seua mort, molts ciutadans de Sarajevo van anar a deixar flors i espelmes a la seua cadira a carrer del Mariscal Tito, algú va deixar fins i tot un parell de sabates…

M’agradaria molt viure a una ciutat que honora la memòria de persones com l’oncle Mišo.

Publicat dins de gent | Deixa un comentari

impasse

2
Publicat el 6 de gener de 2014
A Grècia m’encantava veure els camions amb l’escrita ‘Metàfora’ en lletres ben grosses. N’imaginava el contingut, les metàfores ben embalades i etiquetades, amb l’adreça del destinatari ben escrita. 

Segurament el camió que vindrà a carregar totes les nostres coses no durà escrita la paraula metàfora, però espere que tinga l’adreça del destinatari ben escrita. Em fa una mica d’angoixa no tindre encara casa, estar preparant-nos per anar a viure no-sé-on. Estic segura que quan tinguem una adreça em tranquil.litzaré (i aprendré a pronunciar-la).

Jo voldria viure a un carrer d’eixos que tenen els francesos que en diuen ‘Impasse’, que ja ho sé que vol dir carreró sense eixida, però em pareix preciós, viure a un impasse. On vius? A un impasse…  

De moment, durant unes setmanes viurem l’un allà, l’altra ací i les nostres coses en un camió carregat de metàfores. 

Publicat dins de impasse | Deixa un comentari