Un altre país

Quan fa uns dies van morir quasi a l’hora Moisès Broggi i Rita Levi Montalcini vaig pensar que potser hi havia un congrès de ciència, humanisme i bondat al cel. 

Avui, en llegir que s’havia mort l’Anna Lizaran i poc després llegir que s’havia mort la Mariangela Melato, he pensat que allà dalt deuen estar preparant l’estrena d’alguna obra mestra i feien falta dues grans actrius, les millors…

Quan ho he llegit he anat a la llibreria de casa, a mirar-me els llibres i a intentar esbrinar quins dels més vells havia comprat a Catalònia. Algun Cortázar d’Alfaguara i, segur, El Company de Pavese, d’El Cangur. 

Quan era joveneta i anava a ca la iaia a Barcelona, amb estalvis o amb cèntims que em donaven les tietes, agafava el metro al Clot, baixava a la Plaça Catalunya i anava a Catalònia a comprar-me algun llibre. Era quasi un ritual, un ritual feliç.

Hi havia tornat, ara que vaig a Barcelona sovint però sempre a corre-cuita, m’havia retallat una estona, entre l’autobús de l’aeroport i algun tren, per passar per Catalònia a comprar-me algun llibre, la novel.la que estic llegint la vaig comprar a Catalònia fa quinze dies…

Quan hi anava, sovint recordava l’adolescent amb cinc-centes pessetes i ganes de Cortázar que s’hi passava hores.

Estic trista i estic farta de que em tanquen llibreries (i bars).