Aquesta setmana, gràcies a haver fet de ciceroneta a amics d'oltremare m'he regalat l'ànima i els ulls amb el bo i millor que aquesta ciutat pot oferir, si més no amb el que preferisc. Hem vist moltes coses precioses, moltes esglésies, hem tingut la sort de poder veure una exposició de Caravaggio esplèndida, amb més quadres junts de l'artista dels que un pot imaginar, també hem vist una exposició de Hopper...,però de tot el que he vist el que més m'ha emocionat ho va pintar un artista anònim fa més de dos mil anys. Coneixia els frescos de la vil.la de Lívia, hi havia vist fotos i reproduccions (tinc un gravadet emmarcat a casa, amb el magraner de la foto) i divendres, en entrar a un museu que no coneixia vaig veure que els frescos estaven allí, però no m'ho podia imaginar.
Estan sencers, tota una habitació amb les quatre parets cobertes amb un jardí preciós, pintat amb una delicadesa i uns detalls i uns colors que en entrar t'envolten i et meravellen, aquelles coses que t'obren els ulls i la boca i el cor.
Segurament era un triclini d'estiu, per menjar a la fresca, era una habitació sota terra, sense finestres i amb un llucernari al sostre, al museu han reproduït l'habitació i la llum que ve del sostre canvia com canvia la llum del dia, és una meravella.
Vint-i-tres espècies vegetals i quasi setanta tipus d'ocells, pintats amb una gràcia que, tot i reproduir-ne els trets amb molta precisió, no pretèn ser realista, tot floreix i fa fruit a l'hora, en una impossible plenitud de la natura. Un regal de l'artista que, un terratrèmol al 17 aC que va omplir l'habitació de terra i les bones mans de curadors i restauradors, ens lliuren com un regal rar i preciós.
Jo no sabia que existia el museu ni que els frescos estaven tan ben conservats, va ser un dels regals de la setmana... (la cançó me la passeu que hui tinc el dia tonto).
Estan sencers, tota una habitació amb les quatre parets cobertes amb un jardí preciós, pintat amb una delicadesa i uns detalls i uns colors que en entrar t'envolten i et meravellen, aquelles coses que t'obren els ulls i la boca i el cor.
Segurament era un triclini d'estiu, per menjar a la fresca, era una habitació sota terra, sense finestres i amb un llucernari al sostre, al museu han reproduït l'habitació i la llum que ve del sostre canvia com canvia la llum del dia, és una meravella.
Vint-i-tres espècies vegetals i quasi setanta tipus d'ocells, pintats amb una gràcia que, tot i reproduir-ne els trets amb molta precisió, no pretèn ser realista, tot floreix i fa fruit a l'hora, en una impossible plenitud de la natura. Un regal de l'artista que, un terratrèmol al 17 aC que va omplir l'habitació de terra i les bones mans de curadors i restauradors, ens lliuren com un regal rar i preciós.
Jo no sabia que existia el museu ni que els frescos estaven tan ben conservats, va ser un dels regals de la setmana... (la cançó me la passeu que hui tinc el dia tonto).
He descobert el teu bloc per casualitat, viatjant per Internet. Viatjava pel Nord d' Itàlia, buscant informació sobre el pintor venecià Giacomo Favretto, del qual fan una exposició a Roma, al Chiostro di Bramante, una de les meves sales d'exposicions preferides. M'he topat amb el teu bloc, no se com, i he vist els frescos de Livia Drusilla que m'han continuat a fer viatjar, però aquest cop en el temps. Fa 11 anys els veia cada dia, quan anava a treballar a Palazzo Massimo. Aleshores només es podien veure acompanyats amb el personal del museu i això és el que jo feia: acompanyava a la gent al pis de les pintures i els mosaics i els explicava la història de les Gallinas Albas, els parlava dels cirerers arribats amb August i dels Horti conclusi...cada dia veia aquestes pintures que han estat el teu regal i em sentia tant afortunada de veure-les com tu i com Livia amb es seus llaures. El teu bloc m'agrada molt, tant ple de saviesa i sensibilitat!. Vius a Roma, com jo, i m'han vingut ganes de presentar-me. Em dic Maria Hernandez Reig. No tinc cap bolc. Soc historiadora de l'art i fa un pilot d'anys que treballo de guia trusitica, em dedico a fer de guia en català a Roma perquè, a part de Roma, també m'estimo molt el meu pais, que amb els anys cada cop trobo més a faltar. No se si coneixes la nostra associació www.romaqui.com . Encantada de llegir les teves reflexions,
Maria
Bon diumenge 'tontet' ....
Es cierto, a veces las visitas te hacen descubrir la ciudad en la que vives, la que algún día recorriste ingenuamente y que hoy has olvidado. Por eso ya quiero que vengas a Paris, ciudad que conozco bien y me gustaría verla a través de tu mirada.
Por cierto, no dejo de escuchar música en catalán gracias a todos los discos que copié en tu casa, me fascina. Ya ven que las visitas no sólo se quedan cinco días, rompen una persiana hasta queman discos...
Sort que tots els camins conduïxen a Roma i que, per a compensar, sempre ens romandrà París...