Un altre país

Fa quasi tres anys vaig escriure aquesta entrada:

“Avui s’ha fet pública la pàgina web d’El Pont cooperativa de lletres. És una associació de lletraferits de Castelló (i contornada, de les comarques del Nord, vaja). 

És plena d’amics i de coneguts, diuen que:  La funció principal d’un pont no és altra que unir allò que està separat superant un obstacle. Aquest pont que nosaltres tractem de fer respecta al màxim el simbolisme d’aquesta definició; unir i salvar obstacles és el que ens ha mogut a crear El Pont Cooperativa de Lletres. Sota aquesta “marca” ens agrupem una quarantena d’escriptors de les comarques del nord valencià.

Jo estic en contacte amb ells des de l’inici però no en sóc membre per culpa meua, em fa vergonyeta enviar un currículum d’esciptora que només diga: ‘té un blog però darrerament escriu poc’, però quan escriga una novel.la la primera cosa que faré serà fer-me sòcia. Així que de moment els desitge tota la sort del món i gaudiré de la seua web que és una preciositat, plena d’informació i de literatura. La presentaran dimecres 14 a les 7 de la vesprada a la Llotja del Cànem de Castelló.”

Fet. Acabe d’emplenar la fitxa per ser-ne membre (membre amb novel.la, ha!).

Hui, un altre fragment:

“M’ha explicat que tots els dies que podia, va començar a anar a peu a l’Alguer, a vaguejar pel port i a mirar d’entendre com eren les barques i les xarxes. I al port de l’Alguer –m’ha dit– va trobar la sort. Va començar a ajudar a descarregar el peix a un pescador major que faenejava sol, primer com si fóra allà per casualitat, després hi anava cada dia a l’hora de la torna i l’ajudava també a deixar la barca pronta per l’endemà. Aquell home que faenejava sol es deia Joan Manca i, amb el pas del temps, es va convertir en un pare per a Michele”.

“Potser hi ha algun mapa d’Europa en què eixos èxodes estiguen representats amb xifres i dades. Li agradaria veure’l, segurament seria un mapa d’Europa ple de carros amb andròmines i gent morta de por anant cap a on ningú no els vol, cap a França o cap a Itàlia o simplement caminant cap enlloc empesos pels fronts de guerra”

Després vénen els anys, Maria Folch

Vos recorde el verkami que ha obert Llibres de la Drassana, podeu comprar el llibre i rebre’l a casa calentet calentet.

La gent de Drassana, com que ja manca molt poquet (!), han començat a publicar fragments  menuts de la novel.la al facebook, més que fragments, paràgrafs. Per als que no coneixeu la seua pàgina (què espereu?) i per als dos o tres que no teniu facebook, he pensat copiar-los ací, a veure si vos faig vindre ganetes…

A més, han encetat un verkami on ja podeu comprar les seues properes publicacions, també Després vénen els anys, i rebre-ho a casa.

I el fragment de hui:

“Llàstima que ningú haja escrit una gran novel·la sobre Castelló, totes les ciutats se’n mereixerien almenys una. Jo ja me la imagine, una novel·la llarga escrita als anys 70, sobre una ciutat menuda i riqueta, de principis del segle XX, amb exportadors de taronja i casino. I republicans, capellans i collidors. Una saga familiar d’eixes que m’agradaven a mi, en la qual dos germans acaben, inevitablement, en bandes oposades d’alguna barricada o d’algun front”