claus
L’altre dia em vaig entretindre una estona mirant les paraules clau que, escrites a Google, han dut fins a aquest bloc visites que no el buscaven i la veritat és que fa impressió. N’hi ha de tot, algú buscava, en italià, el Càntic de les criatures de Sant Francesc traduït al rus i va acabar ací. Unes quantes persones han arribat escrivint “D’Alema reagisci, di qualcosa di sinistra“, un altra “La vanguardia, notícies bones sobre el cristianisme“, ho sento, no és ací. Espere que hagen trobat el que buscaven, D’Alema no, no cal que el busquen.
N’hi ha d’altres que em venen ganes de respondre (Escriu, Maria et respon), algú va escriure a Google “canviar de país soluciona alguna cosa“. Mira, depén de quina cosa vulgues solucionar, en general, no. Un altra persona va escriure “persones de 70 anys poden viure sense sexe“, francament, no ho sé, supose que com tothom. O “com dormien els romans“, aquesta me la sé, malament, els romans dormien malament, de referències escrites sobre el fet que Roma és una ciutat particularment sorollosa n’hi ha de tots els temps.
N’hi ha un parell que tenen una resposta massa íntima i profunda, que em reserve, un és “marieta relació amb les persones” i l’altre “marieta en el seu hàbitat“. No comment.
Supose que no em buscaven, però espere que les persones que van arribar ací buscant a Google coses com “Calvino desig“, “ironia dolça“, “definició subtil” o “ostinato poema” s’hagen trobat a gust. Jo me n’alegre molt que algú que busca eixes coses acabe per ací.
Ho sento per qui buscava el “museu nacional d’Arabia Saudí“, o “tractors de segona mà” i, sobretot, per tots el que buscaven la lletra de “Si hagués nascut a Roma…” de Manel, ací està, amb acords i tot.