Publicat el 21 de desembre de 2010
Cristina
Escric plorant, potser tinc la llàgrima fàcil aquests dies de pau i amor i bona voluntat…
Buscant un altra cosa a internet m’he trobat amb el cartell de la foto i he llegit la notícia: recordeu Cristina? la xiqueta gitana de deu anys? vaig copiar la llista de desallotjaments que havia patit darrerament, la llista arribava al 21 d’octubre però els desallotjaments van continuar i al final la seua família ha decidit tornar a Romania. Traduïsc el cartell que algunes mares de l’escola a la que Cristina, tenaçment, intentava assistir van penjar la setmana passada:
Buscant un altra cosa a internet m’he trobat amb el cartell de la foto i he llegit la notícia: recordeu Cristina? la xiqueta gitana de deu anys? vaig copiar la llista de desallotjaments que havia patit darrerament, la llista arribava al 21 d’octubre però els desallotjaments van continuar i al final la seua família ha decidit tornar a Romania. Traduïsc el cartell que algunes mares de l’escola a la que Cristina, tenaçment, intentava assistir van penjar la setmana passada:
CRISTINA NO HO HA ACONSEGUIT
Cristina no ha aconseguit resistir els desallotjaments i diumenge 12 de desembre ha tornat a Romania. N’ha hagut de patir 20 en un any, massa fins i tot per una xiqueta plena de ganes d’aprendre. Coneixem a Cristina: alegre, afectuosa, educada i amable.
Sense ella Milà serà més segura? Sense ella Milà ha perdut. Ha perdut la capacitat de construir acolliment, si més no on aquest es mereixia. Ha perdut la capacitat de sofrir i reaccionar davant de la injustícia. Ha perdut una xiqueta amb els mateixos drets de tots els xiquets.
Adéu, Cristina, no ho hem aconseguit.
(continuarem donant suport a Cristina també a Rumania, amb una beca)
Algunes mares.
Plore de ràbia, de vergonya i de pena, per Cristina i per tots nosaltres.
Plore de ràbia, de vergonya i de pena, per Cristina i per tots nosaltres.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de gent per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Ja cal plorar per nosaltres. Pels incapaços de veure en les Cristines del món la possibilitat de seguir avançant.