Alguna cosa deu estar canviant quan, des d’un institut públic, em demanen que faci una xerrada de tres quarts d’hora on explicar a alumnes de secundària que resumeixi dos segles d’anarquisme i el seu significat. Més, quan el coneixement de què jo disposava a la seva edat era pràcticament inexistent, més enllà de dos paràgrafs
Diumenge passat vaig anar per primera vegada a una xerrada feta per David Fernández. Ja ens coneixíem feia un temps, via telemàtica, quan ocasionalment vam col·laborar en algun número del Setmanari La Directa. A més, ens llegíem mútuament, cosa que també representa una fórmula de coneixement. Com és obvi, també havia vist alguna de les
Tècnicament parlant, sóc catòlic. He estat batejat, he fet comunió i també m’he confirmat. Participo també d’uns referents cristians, i malgrat la meva cuirassa d’escepticisme, posseeixo també d’una dimensió espiritual que no defujo. No sabria dir si sóc creient, bé, de fet em costa molt creure, encara que admeto que el codi moral del cristianisme,
Article Publicat a la revista Docència. «El mercat i les “previsions per a tota la vida” sempre estan en desacord, i quan la política estatal es rendeix al dictat de l’economia, entesa com el joc lliure de les forces del mercat, l’equilibri de poder entre tots dos s’inclina decisivament a favor del primer». Zygmunt Bauman,
Nota: Article publicat al Diari de Girona dimarts passat: Habitualment, les mentides requereixen de bons embolcalls i guarniments. És això que són camuflades rere propaganda que, per les formes en què es presenten, només poden ésser creïble per als ingenus o els deslleials. És així com hem d’entendre les febles justificacions ofertes per la Consellera
Nota: Article publicat a El Punt Avui Sovint la història és allò que han deformat els historiadors. La simplificació o la tergiversació impedeix sovint la comprensió d’alguns conceptes. És el que succeeix amb el terme “gimnàstica revolucionària”, una tàctica adoptada per la CNT-FAI al llarg de la dècada dels trenta, i mal interpretada per bona
David Caño; Res és ara ni això, Edicions Terrícola, Granollers, 2013 Sovint hi ha llibres que marquen un punt d’inflexió, un canvi de tendència, una transformació en el paisatge del trajecte literari d’un autor. A partir del coneixement dels anteriors poemaris de David Caño (Olot, 1980), podríem entendre Res és ara i això com
Al seu llibre La España Lampedusiana, l’historiador Bernat Muniesa estableix, al meu parer, el millor retrat històric al finat president Suárez. El compara amb un personatge de ficció que interpreta a un personatge de ficció, que dóna títol a una de les pel·lícules més interessants de Roberto Rossellini. Un genial Vittorio de Sica, un barrut
Ahir vaig assistir a la inauguració de l’exposició 1976-2014 Crònica dels canvis. El periodisme a les comarques gironines, comissariada per l’historiador Enric Pujol i amb Marcel Dalmau com a responsable gràfic. Una exposició de modestes dimensions, i que tanmateix, representa una història recent condensada que serveix, des del present, per fer vista enrere i comprendre
Ens recordava molt recentment l’escriptor Isaac Rosa que a les guerres, no és que la veritat sigui la primera víctima, sinó que abans de sonar el primer tret ja no queda ni un trist rastre. És el que veiem que succeeix amb el conflicte ucraïnès, en què la propaganda (no gaire sofisticada, per cert) ja
Nota: Article publicat a l’edició nacional d’El Punt Avui. Un dels fets més escandalosos dels darrers mesos, i que, tanmateix, no ha transcendit a l’opinió pública, és la restricció d’accés als historiadors als arxius del Ministeri d’Afers Exteriors. No es tracta, com pot ser raonable, d’evitar la consulta de documentació recent, sinó a la totalitat,
Article publicat ahir al Diari de Girona El premi Nobel d’economia Paul Krugman defineix l’etapa històrica que vivim com a l’era de “la gran divergència”. Amb aquesta expressió es pretén expressar com l’ortodòxia neoliberal no ha aportat altra cosa que “fum” especulatiu, mentre s’esfuma la cohesió social que havien portat polítiques de benestar, la funció
A ningú no se li escapa que el control de la política europea correspon, de facto, a Berlín, i no pas Brussel·les. Això passa, en primer lloc, perquè la capitalitat econòmica correspon a Frankfurt, seu dels bancs que han imposat una dictadura austerocràtica a la resta del continent, i perquè són els financers, i no
Avui se celebrava a Girona la segona Marxa per la Dignitat. L’any passat, sota una atmosfera gèlida, un miler de persones de la majoria d’entitats de la ciutat van protagonitzar una mena de desfilada del ressentiment contra les polítiques destructives de drets i llibertats impulsades pels governs de Madrid, Barcelona i Brussel•les. Avui hem disposat
Article publicat a Barret Picat Ahir, mentre cercava materials audiovisuals sobre la Transició a l’arxiu de TVE, vaig topar-me amb un interessant reportatge de 1982 del mític programa Vivir cada día. Per a qui, afortunadament, no disposi de tanta perspectiva històrica com la de qui signa l’article, aquesta sèrie documental que arrenca de la dècada