Com a historiador sóc conscient que cal prendre una certa distància amb l’objecte d’anàlisi. I també, que no sempre el més lògic és l’explicació més raonable per a un esdeveniment transcendental. De fet, la destrucció del Centre Social Can Vies, i la brutal –potser resulta més escaient “fanàtica”– repressió policial encaixa poc amb una acció
Si ja resulta difícil analitzar sovint unes eleccions municipals en pobles petits, l’inacabable puzle de dades electorals europees fa pràcticament impossible treure’n l’entrellat a un munt de vectors de magnitud diversa apuntant a direccions inesperades. Certament, la notícia més destacada pels mitjans és la irrupció amb força de partits que, empesos per la necessitat periodística
Acostumat a la misèria moral de la caverna mediàtica, i per tant, amb una desenvolupada insensibilitat a l’estómac, la setmana passada no vaig poder evitar una emprenyamenta majúscula. Quan l’antic president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va acostar-se a donar suport públic al seu germà Ernest a un acte d’ERC, des de determinats consells de
Ahir vaig tenir el plaer d’ésser convidat pel Procés Constituent de Figueres a pronunciar una conferrència sobre el context històric en el qual s’ha desenvolupat la Unió Europea i la seva dimensió política. Us la transcric a continuació. UNIÓ EUROPEA, REFORMA O RUPTURA Per Xavier Diez De les fronteres als no llocs Ja sé
Dijous vinent, 22 de maig, a les 19:30, i a la seu de l’editorial Virus (Junta de Comerç, 18, Bcn), el pensador llibertari Tomás Ibáñez presenta el seu llibre “Anarquismo es movimiento”. Malauradament, la distància, i el fet que a aquella hora seré a Figueres en un debat sobre la Unió Europea, m’impedirà ser-hi. I
Laura Vicente; Historia del anarquismo en España. Catarata, Madrid, 2013, 221 pp. Des de ja fa una quinzena d’anys, la recerca sobre anarquisme s’ha renovat de dalt a baix. S’ha superat una visió acotilladament acadèmica en la mateixa mesura que la historiografia militant ha assumit tractaments i metodologies professionals. I esclar, com que la
Nota: Article publicat ahir al Suplement L’Aula del Diari de Girona. En la cultura popular, el zombi representa a un cos sense ànima, víctima d’un encanteri que li priva de voluntat pròpia. Antropòlegs socials i especialistes en estètica, vinculen aquest fenomen de ressonàncies cinematogràfiques a l’aparició de crisis profundes –de fet les primeres pel·lícules d’aquesta
La campanya a favor de les nenes segrestades a Nigèria per la secta terrorista Boko Haram és d’una cursileria i inoperància absoluta. La sensibleria de les fotos al twitter deu satisfer encara més als assassins islamistes que fan de la crueltat i la salvatgeria la seva veritable religió. En certa mesura, exhibir-se amb una foto
Aquest matí m’han informat de la mort de la poetessa sèrbia i bona amiga Zorica Sentic (Skopje, 1963 – Niça, 2014). Segons la poetessa i amiga comuna Maggy De Coester va passar ahir al matí, després d’una llarga lluita contra la malaltia que l’havia anat retirant de la vida literària sèrbia i francesa. Ha deixat
Nota: Article publicat ahir a l’edició nacional d’El Punt Avui. “El capitalisme és l’organització deliberada de l’escassedat”. L’autor de la frase no és cap revolucionari, sinó que prové del salvador del capitalisme, J. M. Keynes, tal com ens recorda recentment el seu biògraf Robert Skidelsky. Les experiències quotidianes dels lectors poden comprovar com la cita
En la sèrie House of Cards, el seu protagonista, un Frank J. Underwood interpretat magistralment per Kevin Spacey, empetiteix el mateix Maquiavel amb les seves enrevessades maniobres polítiques. Encara més. No es tracta tant de conspiracions de despatx com d’artificis en què la claveguera s’esdevé l’autopista que porta als seus objectius polítics de la manera
Nota: Article publicat al número d’aquest mes de Barret Picat Quan la meva germana m’ha trucat aquest matí, he imaginat que seria per anunciar-me males notícies. I no m’he equivocat. Josep Pujol ha mort. Tot just ahir complia vuitanta-dos anys. I ja feia un que no anava massa bé. Una trajectòria i una cronologia simètrica
Cal constatar que en els darrers anys les circumstàncies han forçat l’intel·lecte a establir noves fórmules d’anàlisi i proposta. I, ara per ara, mai amb tants pocs recursos s’està gestant un pensament tan ben elaborat. No només. En plena època d’una depressió que va més enllà de les estadístiques, diversos grups s’autoorganitzen per bastir projectes
En certa mesura, era d’esperar. El cop d’estat impulsat per occident (i molt especialment per Alemanya) per annexionar-se Ucraïna ha generat els seus anticossos. Malgrat els esforços propagandístics, el cert és que la decisió de la població d’origen rus i de la mateixa Rússia de resistir-se a aquest statu quo es podia preveure. Ara, tota
D’un temps ençà, allò que podríem anomenar la meva activitat pública s’ha multiplicat. Això implica xerrades (com a receptor o emissor), concentracions, manifestacions, trobades polítiques, cadenes humanes, conferències, manifestos o qualsevol altre dels esdeveniments que puguin ésser catalogats en aquest sentit. No uns penséssiu pas que això es pugui deure a mèrits particulars. Sempre he