SALVADOR BALCELLS

Dimarts 5 de setembre       Sant Vicenç del Horts – Sant Just Desvern

El temporal d’ahir ens ha aixafat la guitarra: la columna del Vallès no ha arribat i avui encara en plegarà algun més. Se surt cinc a peu més la Rosa i el Salvador, que procuren anar de pressa amb l’auto i retrocedir per caminar tant com poden al costat de la petita columna.

Sortida cap a dos quarts d’onze. Pas del riu i Molins de Rei. Una hora després arribem a Sant Feliu de Llobregat. No hi ha ningú a esperar-nos. Se cerquen els grups polítics locals. Es va a Comissions Obreres i després al PSUC, que ens contesta distant i amb reticències envers la Marxa, perquè “sospiten” que és “manipulada” pel PSAN. Ves per on, ara el PSUC no es veu capaç de suplantar el PSAN. Tanta força que diuen i proclamen als quatre vents de tenir… Excusa claríssima per no participar-hi i així frenar aquest intent de mobilització popular. A més, ignorància total de què és l’ecologisme i les seves reivindicacions. Només cal recordar l’alternativa de CCOO per a salvar el riu: creació d’un canal paral·lel receptor de totes les porqueries. Quina forma de salvar el riu! Deixant-lo sense aigua i permetent als capitalistes de contaminar a pleret i, és clar, legalment. Tot només en nom del sacrosant lloc de treball, que també podria crear-se en la instal·lació de depuradores, neteja i millora del riu, plantada de boscos de ribera, etc. etc.

A la una arribem a Sant Just Desvern, a l’edifici Walden, i dinem amb els santjustins que ens esperaven. A les set de la tarda, rebuda oficial: tot just som una dotzena. El cercavila comença adormit, però es va engrescant i ja som més del doble en arribar a l’Ajuntament. Al seu davant llegim el manifest. Vaig a telefonar a ràdio Joventut. En Ramon Rull em troba i em parla de l’organització de Cornellà. Ara es desperten! Volen que hi passem a les set de dijous! Impossible! A les sis ja ens esperen a Sant Boi i això no es pot canviar. Acordem que passarem cap a les cinc i que una comissió de dos o tres marxaires es quedarà als actes. No el satisfà massa la solució, però ho deixem així. No es pot fer altra cosa. A l’Ateneu, mentrestant, s’intenta passar la pel·lícula i les diapositives, però per deficiències tècniques no reïx. En Salvador fa una xerrada sobre la contaminació al Llobregat i els objectius de la Marxa: Després nosaltres dos marxem a dormir al Prat i els altres resten al local de CDC.

Dilluns, 4 de setembre       Martorell – Sant Andreu de la Barca – Pallejà – El Papiol – Molins de Rei – Sant Vicenç dels Horts.

El dia comença trist. La gentada d’ahir s’ha convertit en quinze marxaires, que augmenten a vint en arribar al pont de l’autopista. Un company del secretariat de Martorell ens acompanya fins a Sant Andreu de la Barca. Allí ens demana quinze pessetes per poder agafar l’autobús de tornada. Pobre noi!.

Cap a tres quarts d’onze arribem a Sant Andreu i ens reben un grup de nois, animats però tristois per la poca resposta de la gent del poble. Fem el cercavila i en una plaça llegim el manifest. El Salvador munta la paradeta. Mitja hora després reprenem la marxa i ens segueixen uns trenta amics del poble, que ens acompanyen fins a la sortida.

Cap a Pallejà som dues dotzenes (quatre o cinc de Sant Andreu han seguit amb nosaltres). Un home ens ve a rebre a l’entrada del terme municipal i continuem. El temps s’enverina. A l’entrada al poble comença el xàfec (la plujeta ja havia començat abans). Ens aixopluguem com podem. En una semipausa continuem lleugers. Passem pel mercat, totalment desert. Els marxants, en les seves roulottes i coberts de plàstic, tanquen botiga. Arrecerats sota uns balcons que ens estalvien la pluja, fem tronar el megàfon davant l’estranyesa dels venedors. Ningú més, llevat d’alguna granota, ens escolta.

Continuem i entrem en un bar que el secretariat local ens havia preparat per un petit refresc. Allí comença a bots i barrals el gran diluvi. Dins la desgràcia hem tingut sort d’ésser a aixopluc. Telefonem a en Pere, que vindrà a fer la presentació de la Marxa i els seus objectius aquest vespre al Parc Municipal. Això si fa bon temps. Si no, a la Sala de Cultura. Dos o tres cotxes estan disposats a traslladar-nos al Papiol. Un d’aquest poble, avisat, ve a cercar-nos. Malgrat tot decidim continuar a peu, llevat dels de Sant Andreu que se’n tornen. Alguns haurien continuat si hagués fet bon temps. Fins al Quatre Camins tot va bé. Allí trobem el cotxe del Papiol però preferim continuar a peu. Passat el riu, ja entre Molins i el Papiol trobem el Salvador amb el seu siscents, el cotxe de Sabadell, el de Sant Vicenç i la roulotte de la Magda. Tots ens ofereixen passatge perquè el temps es torna a enverinar. Refusem i al cap de pocs minuts comença de nou la pluja torrencial: vint o trenta minuts sota un diluvi. La pujada al Papiol, ja empapats com a ànecs, és meravellosa. Torrents per tot arreu i xipolleig pels carrers.

Sota la caputxa-capelina amb el megàfon crido contra els depredadors de la natura -els capitalistes- i contra Sant Pere que ens aboca l’aigua a samalades.

Al Papiol hi entrem a l’hora de dinar. No veiem ningú, llevat d’alguns ulls que surten entre les cortines darrere els vidres dels portals. Arribem a la rectoria. Ens quasi despullem. Qui es pot canviar és un afortunat. Encenen una estufa i estenem la roba. La Núria ha vingut -i també s’ha remullat- amb menjar. Ens el partim. Havíem de dinar en una font, tot estava preparat. I ara ho fem enfredorits i remullats en un local on havia fet una conferència fa mig any.

Es fa difícil telefonar. L’únic telèfon l’acapara el Salvador parlant quasi una hora. Li fa una entrevista el periodista Xavier Garcia, que després manipularà la informació com millor o pitjor li semblarà.

Per anar a Molins de Rei agafem els autos. A mi em toca el del Yepes, del PSUC de Sant Vicenç dels Horts, que ja ens havia vingut a trobar dues o tres vegades abans i avui ja l’havíem trobat a Pallejà. Al centre de Molins baixem i ja ens esperen unes dues-centes persones -malgrat el xim-xim d’aquest moment i el xàfec de fa un quart-. Llegim manifestos i salutacions. Moltes cares conegudes, com ara els quatre de la UEC, que ens conviden a fruita i vi. Després entrem a la Casa de la Vila on som rebuts per l’alcalde i regidors. En lliurar-li el manifest general diu que se’l llegirà i l’arxivarà. Obrim uns ulls com unes taronges. Sort que encara li hem de lliurar el manifest local. Abans que digui res l’alcalde jo li faig avinent que un dels objectius de la Marxa és que les autoritats s’impliquin en el problema, i que això vol dir que el document sigui estudiat i discutit al ple i per part de les forces polítiques de l’Ajuntament.

Em diuen després que l’alcalde és un bon actor de teatre afeccionat.

En sortir mengem una mica. Obrim parada i en quinze minuts fem deu mil pessetes.

Encetem la marxa per l’interior del poble. Passem pel costat del Canal de la Infanta, on s’hi aboquen residus industrials, pura merda. Els de Molins ens acompanyen fins al pont nou. Ens fan passar per la vorera perquè, diuen, la carretera és una altra cosa que el poble i no volen enfrontaments amb la guàrdia civil. El seguim la veta. A l’altre costat del riu ens esperen els de Sant Vicenç dels Horts que tenen pressa. Ens volen fer anar amb cotxe, però els convencem d’anar a peu.

Un centenar de persones ens esperen a l’entrada del poble. Se m’han acabat les piles del megàfon. En compro i ja puc tornar a cridar fins a la Plaça de la Vila. Allí més gent ens espera. Llegim els comunicats amb micròfons i una bona instal·lació. Salutacions amb familiars.

Sopar amb fruita regalada per la Unió de Pagesos i a dormir, sis o set, al local de Comissions Obreres. Aprofitant que la meva família materna és de Sant Vicenç, jo dormo a ca l’avi.

Havíem arribat quinze o vint, però els de Sabadell se’n van, el parell de Castellbisbal no continuen i el de Navars ha plegat.

Diumenge 3 de setembre     Olesa – Abrera – Martorell

Bon sol. Sortim cap a les deu. Som poc més d’una cinquantena i pel camí se’ns hi afegeix gent. Arribarem a Martorell un centenar de marxaires. A l’entrada d’Abrera ens rep una comissió de grups i partits que ens acompanyen fins davant l’Ajuntament. Molt poca gent. Llegim el manifest, ballem unes sardanes i ens refresquem a expenses de la vila. Xerrem amb la gent i estimulem la creació d’un grup ecologista. Hi ha divisió d’opinions sobre si hauria de ser amb partits o sense. Jo opino que hi hauria de ser tothom. I que si algú s’inhibeix, que després no es queixi ni critiqui si alguns partits li donen una ideologia determinada. Participa en el debat el tinent d’alcalde, del PSUC: immigrant i dinàmic.

Amb tot plegat hem reposat prop de mitja hora, abans de reprendre el camí cap a Martorell. Ens esperen a un parador del afores. Hi ha força gent coneguda i del poble. Tirem endavant, ja en manifestació i anem a cercar els gegants i capgrossos que ens acompanyaran. Fem una volta pels barris d’immigració i després pel carrer Major, fins a la Casa de la Vila. Ens diuen que podem pujar al balcó per llegir el manifest. No ho acceptem. Llegim a la plaça, davant els esgrafiats del carrer i de la gernació. Després, ball de gegants. Com que falta música, toco algunes melodies amb la flauta (el Gegant del Pi i diverses improvisacions). Tot va molt bé.

La Marxa pels carrers de Martorell 

Dinem després als jardins del Pont del Diable. Tota la colla més alguns companys de Martorell que també han dut alguns aliments pels que anaven buits.

A les cinc de la tarda anem a l’entrada del poble a rebre la columna de l’Anoia: gent gran en general, combativa i ja experimentada en la lluita pel carrilet. Són una vintena, que se’ns afegeixen només avui.

A les sis, diapositives sobre centrals nuclears i lluita antinuclear (a França, Alemanya, Euskadi…). Ens fan notar la gran manipulació informativa de TVE. Després, xerrada d’en Santi Vilanova i discussió posterior, on es comencen a definir diferents tendències ideològiques entre els marxaires: unes d’estatalistes anarquistes (valgui la contradicció), d’altres de nacionalista-marxistes i d’altres de socialistes estatalistes. A Manresa ja s’havien començat a manifestar, tot i que no amb tanta contundència.

A les vuit arriba en Xirinacs. No l’esperàvem però ho esperàvem. No podia faltar a una manifestació reivindicativa i popular com és la Marxa. Malgrat la gran feina, ha fet una escapada. Xerra amb tothom i li agraïm la seva presència (cap més senador no s’hauria dignat de fer un acte de solidaritat semblant).

A dos quarts de nou comença l’enterrament de la Carpa del Llobregat. A la plaça del Pont s’inicia el funeral. Tirem pels carrers afectats per un projecte de carretera. Ens adherim a la reivindicació dels veïns amb cançons i seriosament.

 

L’enterrament segueix amb lamentacions, llàgrimes i ciris encesos. Després d’interrompre el pas per la carretera general enfilem pel carrer Major, Casa de la Vila i plaçeta del Pont del Diable. Allí fem el respons final, l’acomiadament del dol i l’enterrament. Amb el sermó i el panegíric del pope. Ha estat un acte multitudinari (unes mil persones) engrescador i divertit. Ens pensàvem que responia a alguna tradició de Martorell, però no: ha estat improvisat. Meravellós!.

Martorell potser ha estat el poble que ha sabut organitzar més bé el pas de la Marxa. I són un grupet de nois i noies de setze a divuit anys. Volen constituir un grup independentista i tirar endavant un grup ecologista. Tot i que no cal, els encoratgem. Ja fosc, sense sopar, ens posem a discutir sobre política nacionalista en un bar. Són molt interessats i interessants. Finalment anem a dormir al cau de la rectoria. Ha estat un dia magnífic.

Dissabte 2 de setembre    Monistrol – Olesa de Montserrat

Fa bon dia. A la carretera se’ns afegeix gent. Hem sortit vint-i-quatre i a mig camí ja som trenta. Comencem a adonar-nos que els cotxes estrangers ens saluden quan veuen la bandera verda. El paisatge és agradable. Riu encaixonat fins que no comença a entrar al Baix Llobregat. L’entrada a Olesa, al migdia, no és massa espectacular, però tampoc no queda malament. Ens passegem pels barris nous -ghettos- i per la ‘Rambla’ nova, que ha esdevingut una claveguera. Els nois de la UEC ho han muntat bé. Exposició a l’aire lliure, amb fotos i comentaris (trets en part del llibre “Us i abús de la natura als Països Catalans”. Pintures molt dramàtiques que volien deixar a les parets del poble però que posaran en un altre lloc. S’incorporen unes amigues dels nois de Martorell. Trobo uns amics, el Leandre i la seva companya. Vaig a dinar a casa seva. S’estan arreglant una casa vella, una antiga fleca.

A primera hora de la tarda, amb un sol que esclafa les pedres, anem cap a Esparreguera. Ens rebrà el periodista Xavier Sitjà i un grupet de gent. La passejada és bonica i finalment, davant l’Ajuntament llegim els manifestos. Refrigeri a la Casa de la Vila.

La policia municipal d’Olesa ens ha acompanyat per tot el terme municipal des de l’arribada fins la partió amb Esparreguera, on ens hem hagut d’enfilar per una drecera molt ombrívola però dreta. Hem passat per un antic hospital abandonat.

Anem a la piscina. L’entrada val cent pessetes. Això és normal? Ens fan pagar les piscines i ens embruten els llocs de bany que ens ofereix la natura a rius, gorges, etc!.

Tornats a Olesa, un cercavila molt més nombrós i caminat que el del matí. Ha arribat més gent. Arribem altre cop a la plaça. Al Teatret passen la pel·lícula “L’home i la natura”. Després en Salvador fa una conferència sobre la contaminació i destrucció de la conca del Llobregat (com a la Pobla de Lillet) i explicació dels objectius de la Marxa.

Davant l’Ajuntament llegim el manifest, es ballen sardanes i l’alcalde autoritza a dutxar-se gratuïtament els marxaires. Després anem a la UEC (local magnífic, amb teatre, per dues mil pessetes mensuals) on dormiran els marxaires. Amb la Núria i el Salvador anem a can Leandre. En havent sopat es xerra, però jo m’adormo. Finalment, a dos quarts d’una, cap al llit.

Al jardí de l’antic balneari els olesans ens han explicat anècdotes divertides de la Passió (abans tot el poble la vivia i sovint la dessacralitzava). Avui, amb el turisme i la immigració, s’ha encarcarat força la cosa. L’Ajuntament ha adquirit els edificis del balneari i l’ha “modernitzat” a l’estil “americà”.

Divendres 1 de setembre       Montserrat – Monistrol

Fins cap a dos quarts d’onze no ens decidim a aixecar-nos. Esmorzem. Boira que ho tapa tot. Anem al Monestir. És ple de turistes estrangers i locals. Fa angúnia. Així i tot els eslògans són cridats altre cop en alemany, francès, italià i català, al parquing i davant les parades de fruita, mel i mató. Això fa que una alemanya s’acosti a interessar-se: compra una samarreta i diu ser d’un grup de protecció de la natura de Munic. Petita polèmica amb un pagès (sobre ecologia, naturisme i netedat dels barbuts, tot plegat malentesos). Una altra pagesa compra dues samarretes.

Cap a mitja tarda sortim per la drecera del cremallera (túnel i… peus destrossats amb el pedruscall). Arribant a la carretera fem repòs. És aviat. En reiniciar la marxa arriben dos cotxes de Manresa. Tots plegats són ara vint-i-quatre. El noi de Sant Vicenç ha perdut el carnet. Recula, però no el troba. L’esperem. Tenim temps. Finalment, entre revolts, Monistrol. Hi ha en Roman i el Ribes. Rebuda fluixa. L’ha organitzada el Salvador Redó, però amb poca col·laboració.

Venem, repartim pamflets, cridem i llegim el manifest davant de l’Ajuntament. Després anem al local dels joves, on musiquem una estona. Quan arriben els del poble sopem plegats i ens disposem a passar l’audiovisual. Poca gent. En això arriben en Sants i la seva companya. Duen l’adhesió del FAP a la Marxa. Al col·loqui posterior a l’audiovisual, un senyor de CDC es mostra molt pessimista, malgrat dir que ha estat un lluitador tota la vida. El capellà del poble ens felicita, encoratja i es desfà materialment. Pregunta que pot fer. Li diem que parlar arreu de la Marxa i dels seus objectius.

Sortim a prendre la fresca. Passem per un carreró antic amb cases gòtiques, portalades de mig punt, porxos… un racó meravellós.

A la tarda, l’ombra de Montserrat plana molt aviat sobre Monistrol.

En Salvador Redó, el nostre company del secretariat local, treballa a la impremta de Montserrat.

També a Montserrat, un escombrador que després tornem a trobar a Monistrol, ens ha preguntat espantat si el Llobregat el volen desviar des del Berguedà. L’hem tranquilitzat.

Dormim a terra: uns quinze.

Dijous 31 d’agost   Sant Vicenç de Castellet – Montserrat

A les deu, concentració de marxaires a la plaça de les sardanes. Sortim del poble una vintena. Tres quilòmetres de carretera fins a Castellbell, tres més per aquesta carretera i després una drecera de dos més i anem a petar a la urbanització del Mas Enric. Continuem a la de la Calsina. Crítiques meves amb el megàfon a les urbanitzacions, especialment quan, a la de la Calsina, un rètol assenyala Montserrat. Ironitzo sobre això. Potser en faig un gra massa, perquè després se’ns criticarà.

Pugem per una canal, ens perdem però recuperem el camí. A dos quarts de tres arribem a Santa Cecília. Dinem. A les cinc arriben tres autos amb gent de Manresa. N’entrem uns trenta cinc al recinte del monestir. El megàfon funciona i crido eslògans crítics i frases adients. En català, alemany i italià. Redactem el manifest de Montserrat i del Baix Bages, que després lliurarem a la comunitat. El llegim alhora amb el manifest general. Un parell de sardanes i després un grup de marxaires anem al monestir. Ens rep el monjo Marc Teixonera. Xerrem amb ell sobre el manifest i les fonts d’energia. Ell diu que prefereix la nuclear al petroli. Li ho discutim amistosament. Sortim. Hom va a comprar menjar a Monistrol. Al monestir és impossible de trobar-ne. Anem cap a Santa Cecília. Pel camí s’incorporen el Salvador i el Pere, que acaben d’arribar del Prat.

Al monestir hem trobat dos anarquistes de la CNT de Sant Boi, que s’ofereixen a organitzar l’arribada al seu poble. Els diem que es posin en contacte amb el secretariat local. No sabien ni que existia. Quan els diem els noms, ja els coneixen.

Sopem comunitàriament al refectori. Una nau amb voltes que a alguns ens fan venir ganes de cantar gregorià, com a mi, que canto ‘Reis gloriós’. Ressona admirablement. Sopem. Després s’organitza una cantada col·lectiva. Amb fra Daniel xerrem sobre la Marxa i la problemàtica ecològica. És més del poble que en Teixonera. Va vestit normal i mig descamisat. Li demanem que ens deixin dormir gratuïtament. Seria l’únic lloc on hauríem de pagar.

Dimecres 30 d’agost   Manresa – Sant Vicenç de Castellet

Al matí, després d’esmorzar, el Miquel, de Sant Vicenç, passa a recollir-me per anar al poble a preparar quatre coses per la rebuda de la Marxa. Passant per la carretera vella -del Pont de Vilomara- es veu l’horrible connurbació de la Balconada i un abocador d’escombraries. El paisatge, malgrat tot és bonic. A Sant Vicenç qui més ha treballat és la gent del PSAN i d’ERC. Tornat a Manresa, a quarts de cinc concentració de marxaires a Sant Domènec. S’ennuvola fort, però hem d’esperar a muntar el servei de cotxes. A un quart de sis, quan som a punt de marxa, comença a gotellar. Al Pont Vell, amb pluja, som quaranta quatre. Al cap de poc se’ns afegeix el pintor Josep Vila Closes amb un amic. Fins a Sant Vicenç, dos xàfecs en prop de dues hores. Passejada agradable a partir del pont d’entrada (del Llobregat). Ens rep una bona acollida de vicentins. Tots plegats fem una processó de més de cent persones. La gent surt al carrer, ens segueix i acompanya. Ens concentrem a la plaça, davant de l’Ajuntament.

Mentre els locals cerquen el manifest, que no apareix, arengo la gent, megàfon a la ma, sobre temes com la repressió capitalista i l’alliberament ecologista. Finalment ha aparegut i el llegeixen. Després, comença una ballada de sardanes amb cobla. La Santa Espina és corejada per tot el poble. Unes quatre-centes persones sóm a la plaça ballant o badoquejant.

Després de sopar i xerrar animadament, a dormir al cau, damunt l’encimentat.

Molts no dormirem o ens despertarem molt d’hora. Som al costat de la carretera, tocant a un revolt molt pronunciat. Els camions fan un escàndol constant.

Dimarts 29 d’agost   Manresa

Ens trobem tota la gent a Sant Domènec. Ens han dit de Cabrianes que no cal anar-hi, que no han pogut preparar res. De totes maneres decidim enviar-hi una petita representació per parlar amb els contactes del poble. Un nombrós grup anirà a la inauguració del Xup amb una pancarta. Els altres es quedaran a anunciar la conferència-col·loqui.

Dinem i a les sis tornem a Sant Domènec; acabem de fer pancartes i cartells per als homes-sandwitx que amb megàfon anunciaran els actes. El Miquel i jo els anunciem amb els altaveus del cotxe. La Caixa de Manresa no ens ha deixat el local, sospitem que per qüestions polítiques. Fem l’acte al Centre Excursionista de la Comarca del Bages. És ple de gom a gom: unes cent vint-i-cinc persones. Xerra el Pere Pugés. La policia hi és present. Tot va molt bé. Només un petit incident lingüístic amb els anarcos en dir, jo mateix “…la política caòtica i anàrquica…”. Després es passa l’audiovisual del Congrés de Cultura Catalana. Massa llarg!

A Cabrianes ha anat bé. Encara es podrà fer alguna cosa. En canvi, al Xup ha anat malament. No ens han deixat entrar. El regidor de torn ens ha dit que allò només era per a vells i ni pancarta ni lectura del manifest. Decidim anar-hi l’endemà pel nostre compte. Ens temen, les autoritats?

Algú treballa per boicotejar-nos. Al Salvador li han espatllat el cotxe. Ha d’anar-se’n amb en Pere.

Dilluns 28 d’agost   Manresa

Arribem tard a la cita del matí. Havíem de ser-hi a les nou i hem arribat a tres quarts d’onze. No té massa importància. Ens hem llevat tard i encara hem romancejat una mica. A la plaça Sant Domènec els artistes manresans del Cercle Artístic fan set murals de diferents estils al·lusius al riu i al medi ambient del Llobregat. En honor i solidaritat amb la Marxa. Les filles del pintor Vila Closes, un dels artistes més destacats, es belluguen molt. Venem material i adhesius descontaminants… fem la primera pela.

Anem a dinar tard. A les cinc de la tarda, assemblea. Els temes que tractem: 1. Assistència a la inauguració de la llar de vells al Xup (finançada per la Caixa de Manresa) dimarts a les set. 2. Anada simbòlica de la Marxa a Cabrianes. 3. Sortida del dimecres cap a Sant Vicenç de Castellet. 4. Organització interna.

Es tracten els tres primers temes, però el quart, malgrat que el forcem, la gent més “crítica” no vol entrar-hi i s’acontenta creant una “comissió” per comprar menges per a un ressopó comunitari després del concert de les bandes municipals de Manresa i Sabadell.

Anem a sopar i després al concert. Escoltem i no ens agrada gaire. Dolent de contingut i d’interpretació per part dels sabadellencs; també ens en fotem d’un guàrdia urbà encarcarat que fa parar uns marxaires que ballaven la mar de bé, creativament i irònica, al compàs de la música.

Ressopó al carrer. Balls, jocs i cants. És Festa Major, però l’urbà de torn arriba i em diu que uns veïns s’han queixat… Acabem. Són prop de la una. L’endemà, la ‘Gazeta de Manresa’ esmentarà aquest fet. Com ho ha sabut? Potser ens van denunciar ells?!

Ho hem aconseguit! Després de molt de temps desitjant-ho, finalment, el passat divendres, la Maite i jo vam poder fer la pujada al mont Fuji, la muntanya més alta i emblemàtica de Japó (3.776 m.).
Tot seguint la tradició, la primera part de l’ascensió fou de dia, fins als 3.100 m. del refugi Toyo-kan, on vam menjar i dormir tot reposant forces per a l’assalt al cim, que faríem de nit.
El tram final va ser molt pesat però d’allò més espectacular, amb una munió de punts de llum dels milers de persones que pujaven en fila índia pel senderó de roques volcàniques, per tal de poder contemplar des del cim el naixement del nou dia i la sortida del sol a l’horitzó.
Dissortadament, la boira va frustrar en bona part l’espectacle. En començar a clarejar el nou dia vam iniciar la baixada i no va ser fins ben bé mitja hora després que vam poder gaudir del sol ixent i de l’imponent paisatge de les valls, llacs i muntanyes properes. La més llunyana Tòquio, impossible de veure pels núvols que la cobrien.
Heus aquí un petit reportatge fotogràfic: 

La Maite i jo abans d’iniciar la pujada

Cartell indicador de la ruta

Més indicacions

La cua de gent muntanya amunt

La mateixa cua, de nit
 

Davant d’un monòlit que indica el cim. Feia un fred que pelava 

La sortida del sol enmig de la boira 

Japonesos fotografiant el sol naixent, ja en plena baixada

Un paisatge espectacular un cop la boira s’esvaeix 

Moments de descans a mitja baixada, amb una vista espectacular del llac Yamanaka 

Diumenge, 27 d’agost Puig-reig – Navars – Balsareny – Sallent – Manresa

A part dels marxaires forasters, se’ns n’hi afegeixen tres o quatre de Puig-reig. A Navars ja ens esperen a les onze. Anem a la plaça i llegim els manifestos. (La UCD i la CDC locals no s’han volgut adherir a la Marxa). En una taula hi ha mostres de les aigües més o menys negres de les diferents rieres i el riu (aquesta més neta que les de les rieres). Vénen els gegants i es fa una ballada. A l’hora de marxar, també ens acompanyen un tros. És Festa Major. Bona rebuda i força gent.

A Balsareny hi arribem a la una, amb una acollida semblant a l’anterior, però sense gegants. Anem a dinar a una font. De pressa. A les cinc hem de ser a Sallent.

A Sallent més gent encara, bastant de caliu. Un municipal se’ns acosta i, xarrupejant el català, se’ns ofereix per tot i per a tot. Estan a la nostra total disposició. Sense exagerar tant, això ho experimentem arreu. Es veu que la carta del govern civil ha tingut els seus efectes. Els guàrdies civils se’ns van aparèixer ahir a Puig-reig i ja no els hem vist més. Però sabem que ens anaven seguint la petja a distància fins aquí.

A Sallent, sardanes amb cassette a la plaça. A mitja audició hem parat perquè ens notifiquen la mort d’un sardanista local que vivia a la mateixa plaça. Llegim els manifestos i coordinem una Marxa “ràpida”. Demanem cotxes per anar fins a Manresa i se’ns n’ofereixen més del compte. Una família d’aquí que viu a Frankfurt, coneguda meva, compra molt de material i també ofereix el seu cotxe.

La gent cansada, la majoria, continua cap a Manresa en auto. Els voluntaris a peu, inicialment uns trenta, encetem poc després de les sis la marxa de catorze quilòmetres. De mica en mica hi ha renúncies i dels trenta n’arribem uns quinze a peu. Els altres han anat pujant als cotxes. Ens trobem tots a l’entrada de Manresa. Sóm força més d’un centenar. Entrem a la ciutat amb més gent que ens ha vingut a rebre expressament. L’entrada és grandiosa. Encara a la carretera ens precedeixen els motoristes municipals. Ocupem mitja carretera. Ens demanen que caminem per la vorera però no és acceptable. Amb això arriba un jeep amb guàrdies civils amb mala cara. Hi ha un aldarull. Ens volen forçar a passar per la vorera. Incidents. Amenaces. Em pregunten si tenim l’autorització. Volen detenir un fotògraf que ha fet fotos indiscretes. Finalment els engeguem a fer punyetes i continuem per la calçada tot deixant un tros de pista lliure. En dos minuts se soluciona el problema de trànsit. Tot ho havien emmerdat els teòrics guardadors de l’ordre.

Arribem al Passeig, on hi ha tot Manresa i tota la comarca. És Festa Major. Ens hem d’obrir pas. Amb el megàfon, quasi m’esgargamello i faig feina a base d’eslògans cada vegada més crítics i contundents. Davant d’una paradeta de minusvàlids en hi solidaritzem i jo, amb el megàfon, faig referència a les marginacions que pateixen determinats col·lectius en la nostra societat.

Passem per la plaça Sant Domènec i cap a la plaça de l’Ajuntament. Allí llegim els manifestos, cantem la cançó i, amb en Jordi Lleida, lliurem els patracols als representants municipals.

Els marxaires ens repartim per cases particulars (com a la Pobla de Lillet i a diferència dels altres llocs). Després, els que encara no estem cansats anem a donar un vol per la ciutat en festes. Jo, el Salvador i alguns altres visitem el local de PSAN i després anem a veure una demostració de ballets populars (dansa de Campdevànol, ball pla d’Alinyà…). Després, morts de cansament, a sopar i a dormir. El Juanjo, la Núria i jo a can Joan Forn. Esgotadíssims de peus i de veu. Dormim com uns socs en uns matalassos a terra.

A l’entrada de Navars el tècnic de TVE ens havia filmat. L’endemà sortim a les dues del migdia, al programa Miramar.

Conveni entre la Marxa i l’ajuntament 

El dia 25 se’ns acaba el mes que hem passat a Japó amb l’Albert, la Yuko i, especialment, amb la Marina, la seva filla i néta nostra de set mesos, que hem pogut abraçar físicament per primer cop.
Ha estat un mes ple d’emocions, veien com dia a dia anava creixent en tots els aspectes i com s’anava espavilant.
És una nena encantadora, que no s’estranya de res, no plora i desperta sentiments maternals (i paternals) en tothom que la veu. 

La Maite, l’àvia feliç, donant-li les seves primeres farinetes de peix

Prenent te i pastes en la visita a un temple shintoista

Amb el seu pare, en la primera sortida a la platja

Amb els pares de la Yuko, a la porta d’un ryokan

Sopar tradicional al ryokan (hotel típic)

Ara només ens queda, demà, pujar al Fuji (3.776 m.) la muntanya més alta i emblemàtica de Japó, per completar la nostra estada i tornar a Barcelona.

Dissabte, 26 d’agost Gironella – Puig-reig

Sortim cap a dos quars d’onze. A mig camí se’ns afegeixen dos biciclistes. Avui arribem a ser trenta vuit. Cap a dos quarts d’una, arribada a Puig-reig. Rebuda pel poble fins a la plaça de les tendes. A l’arribada, he deixat el cap de la Marxa i des de la reraguarda estant crido amb el megàfon els eslògans habituals, que la colla reprodueix:

“Sí, sí, sí, la Marxa ja és aquí!

No, no, no, a la contaminació!

Veïns al carrer, el problema és de tots!

Ens ofereixen, a més dels aplaudiments, fruita fresca i càntirs d’aigua. La Maria Antònia i jo mateix llegim el manifest.

Dinem al col·legi. A les cinc, cercavila amb cuca i capgrossos. Després titelles. Llavors arriba el Salvador. Abans n’havien arribat cinc o sis del Prat, la colla de Sant Boi, uns de Sabadell, etc.

Assemblea. Alguns participants anarquistes em critiquen, tot acusant-me de paternalista i autoritari, i de monopolitzar el megàfon. Em defenso. Dic que si els el dono no saben què dir. Proposo fer grups responsables de diferents temes. Però alguns prefereixen de deixar-ho per al dilluns a Manresa.

Sembla clar que sense el independentistes i ecologistes del Prat de Llobregat a la Marxa li hauria mancat empenta i contingut.

Sopem al col·legi i després anem a la plaça de les tendes, on es passa l’audiovisual del Congrés de Cultura Catalana. En acabar es fa un foc de camp. Després, a dormir tots a l’altre col·legi. Som ben bé una setantena.

Divendres, 25 d’agost Berga – Gironella

El matí encara el passem a Berga tot mandrejant. Ens rentem a cases de simpatitzants i passem a màquina el Manifest. Voltem, alguns anem per la Rambla fins el Cementiri. Allí ens ensenyen la tomba de mossèn Armengou. A les dues veiem el “Miramar” de TVE. Sort que no han donat res de la Marxa com ens havien promès, perquè l’hauríem cagada!.

Cap a les quatre marxem. Uns quinze. A la colònia Rosal s’hi afegeixen dues noies i més endavant d’altres. Abans d’arribar a Guardiola som uns vint-i-cinc. Ha tornat el xicot gran de Manresa amb la dona i la filla, la Xenia, de set anys i propensa al vegetarianisme.

A Guardiola el secretariat local no ha funcionat i no hi ha res preparat. Això si, ens han habilitat un bon lloc per a dormir. El Cau dels escoltes. Fem el cercavila amb pancartes i megàfon. Anem al bar de la Font del Balç, però allí no ens poden fer sopar i retornem al Cau. En tornar, xerrada sobre vegetarianisme per part del Joan i l’Antònia, de Molins de Rei. Després, sopem com podem (alguns només fruita) i cap a dormir.

A la Font del Balç ens havien vingut a “saludar” el guàrdies civils, xapurrejant el català.

Dijous, 24 d’agost     Berga

Al matí, podem dutxar-nos en cases particulars de simpatitzants. Després d’esmorzar, excursió al santuari de Queralt. Passem pel trencacames, l’obaga de Queralt, la font de Mossèn Guiu i amunt. Dalt, reposem i xerrem. Arriba la TVE que ens vol filmar. La “moquem” i deixem com un drap brut. Filma tanmateix una petita escena i ens demana de “posar” una neteja de la Font Negra. No acceptem la comèdia i continuem avall. A mig camí encara ens demanen de filmar la Marxa i la parada de la tarda. Els diem que en aquest moment no és oportú; molta gent s’ha quedat a Berga i som la meitat, uns quinze. Encara ens faria quedar malament, la TVE. Com el diari AVUI de dimarts: “Quatre gats, quatre excursionistes i un petit partit independentista amb bona voluntat…”. Ens volen fer avançar l’hora de plantar la parada amb samarretes, cartells, mapes, adhesius, etc. Diuen que si és massa tard no els anirà bé la llum. Ens hi oposem. Perquè no havien vingut a filmar-nos quan érem il·legals? Aleshores ho necessitàvem. Ara se’n volen aprofitar ells. No hi volem passar!

Volem fer paradeta a les set a la plaça de Sant Joan. Mitja hora abans esclata un temporal d’aigua. Malgrat tot, a dos quarts de vuit obrim parada en un porxo de la plaça i més tard sortim al carrer. Amb el megàfon anunciem la mercaderia i fem propaganda de la Marxa.

A les deu, conferència d’en Castelló: unes seixanta persones. Col·loqui llarg, intens i interessant. En Castelló, fluixet. Es nota que és funcionari de la Diputació. És un tècnic, però de polític res.

Xerrem en un cafè i allí coneixem un altre company que demà s’afegirà a la Marxa. L’estada a Berga, malgrat la pluja, ha anat bastant bé. Les samarretes surten com bolets… amb l’ajuda del megàfon.

Una noia que ha arribat avui ens ajuda a la parada. S’ha ofert per tot i en tot. Se’n va avui mateix i tornarà dissabte.

A Queralt se’ns han afegit quatre nois de la UEC de Molins de Rei. Un d’ells, el David, estudia medicina. Ha fet tercer i té interès a conèixer la medicina natural. També un xicot gran de Sabadell vol saber coses de vegetarianisme. Jo n’hi faig cinc cèntims. El Jordi tímid de les cançons també és vegetarià i un de la CNT que se n’ha anat avui també ho era a mitges. El xicot gran de Manresa ha marxat al matí. Ha dit que tornarà demà.

Els guàrdies civils ens han visitat a la paradeta. No han volgut comprar les samarretes que els oferíem. Ens han preguntat programa i itinerari. També han vingut un moment abans de començar la conferència i poc abans d’acabar.