SALVADOR BALCELLS

El bloc del Doctor Livingston

DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (30) per Jordi Moners

Divendres 1 de setembre       Montserrat – Monistrol

Fins cap a dos quarts d’onze no ens decidim a aixecar-nos. Esmorzem. Boira que ho tapa tot. Anem al Monestir. És ple de turistes estrangers i locals. Fa angúnia. Així i tot els eslògans són cridats altre cop en alemany, francès, italià i català, al parquing i davant les parades de fruita, mel i mató. Això fa que una alemanya s’acosti a interessar-se: compra una samarreta i diu ser d’un grup de protecció de la natura de Munic. Petita polèmica amb un pagès (sobre ecologia, naturisme i netedat dels barbuts, tot plegat malentesos). Una altra pagesa compra dues samarretes.

Cap a mitja tarda sortim per la drecera del cremallera (túnel i… peus destrossats amb el pedruscall). Arribant a la carretera fem repòs. És aviat. En reiniciar la marxa arriben dos cotxes de Manresa. Tots plegats són ara vint-i-quatre. El noi de Sant Vicenç ha perdut el carnet. Recula, però no el troba. L’esperem. Tenim temps. Finalment, entre revolts, Monistrol. Hi ha en Roman i el Ribes. Rebuda fluixa. L’ha organitzada el Salvador Redó, però amb poca col·laboració.

Venem, repartim pamflets, cridem i llegim el manifest davant de l’Ajuntament. Després anem al local dels joves, on musiquem una estona. Quan arriben els del poble sopem plegats i ens disposem a passar l’audiovisual. Poca gent. En això arriben en Sants i la seva companya. Duen l’adhesió del FAP a la Marxa. Al col·loqui posterior a l’audiovisual, un senyor de CDC es mostra molt pessimista, malgrat dir que ha estat un lluitador tota la vida. El capellà del poble ens felicita, encoratja i es desfà materialment. Pregunta que pot fer. Li diem que parlar arreu de la Marxa i dels seus objectius.

Sortim a prendre la fresca. Passem per un carreró antic amb cases gòtiques, portalades de mig punt, porxos… un racó meravellós.

A la tarda, l’ombra de Montserrat plana molt aviat sobre Monistrol.

En Salvador Redó, el nostre company del secretariat local, treballa a la impremta de Montserrat.

També a Montserrat, un escombrador que després tornem a trobar a Monistrol, ens ha preguntat espantat si el Llobregat el volen desviar des del Berguedà. L’hem tranquilitzat.

Dormim a terra: uns quinze.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.