DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (34) per Jordi Moners
Dimarts 5 de setembre Sant Vicenç del Horts – Sant Just Desvern
El temporal d’ahir ens ha aixafat la guitarra: la columna del Vallès no ha arribat i avui encara en plegarà algun més. Se surt cinc a peu més la Rosa i el Salvador, que procuren anar de pressa amb l’auto i retrocedir per caminar tant com poden al costat de la petita columna.
Sortida cap a dos quarts d’onze. Pas del riu i Molins de Rei. Una hora després arribem a Sant Feliu de Llobregat. No hi ha ningú a esperar-nos. Se cerquen els grups polítics locals. Es va a Comissions Obreres i després al PSUC, que ens contesta distant i amb reticències envers la Marxa, perquè “sospiten” que és “manipulada” pel PSAN. Ves per on, ara el PSUC no es veu capaç de suplantar el PSAN. Tanta força que diuen i proclamen als quatre vents de tenir… Excusa claríssima per no participar-hi i així frenar aquest intent de mobilització popular. A més, ignorància total de què és l’ecologisme i les seves reivindicacions. Només cal recordar l’alternativa de CCOO per a salvar el riu: creació d’un canal paral·lel receptor de totes les porqueries. Quina forma de salvar el riu! Deixant-lo sense aigua i permetent als capitalistes de contaminar a pleret i, és clar, legalment. Tot només en nom del sacrosant lloc de treball, que també podria crear-se en la instal·lació de depuradores, neteja i millora del riu, plantada de boscos de ribera, etc. etc.
A la una arribem a Sant Just Desvern, a l’edifici Walden, i dinem amb els santjustins que ens esperaven. A les set de la tarda, rebuda oficial: tot just som una dotzena. El cercavila comença adormit, però es va engrescant i ja som més del doble en arribar a l’Ajuntament. Al seu davant llegim el manifest. Vaig a telefonar a ràdio Joventut. En Ramon Rull em troba i em parla de l’organització de Cornellà. Ara es desperten! Volen que hi passem a les set de dijous! Impossible! A les sis ja ens esperen a Sant Boi i això no es pot canviar. Acordem que passarem cap a les cinc i que una comissió de dos o tres marxaires es quedarà als actes. No el satisfà massa la solució, però ho deixem així. No es pot fer altra cosa. A l’Ateneu, mentrestant, s’intenta passar la pel·lícula i les diapositives, però per deficiències tècniques no reïx. En Salvador fa una xerrada sobre la contaminació al Llobregat i els objectius de la Marxa: Després nosaltres dos marxem a dormir al Prat i els altres resten al local de CDC.