DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT (i 40)

Deu anys després de la Marxa del Llobregat de 1978, la situació lamentable del riu i el seu entorn amb prou feines havia canviat. Les institucions estatals, autonòmiques i locals amb prou feines havien donat els primers passos per millorar la situació.
Fou per aquest motiu que decidírem fer una segona Marxa.
Però la situació política i social de 1988 era molt diferent de la de deu anys enrere. S’havia consolidat la reforma postfranquista representada per la monarquia i la Constitució, amb el consegüent desencís i desmobilització popular.
Els antics jerarques feixistes civils i militars, en lloc de ser depurats i castigats, van formar la nova élit econòmica espanyola, el veritable poder.
La Segona Marxa del Llobregat va ser també víctima d’aquesta nova situació. El ressò a la premsa fou mínim i la mobilització popular escassa. 
Tanmateix, vencent totes les dificultats també es va poder fer. I ha deixat tot un seguit de materials dels quals aquí en teniu una petita mostra.


Aquest és el darrer capítol de la sèrie de post dedicats a la Marxa del Llobregat. Ara només falta trobar alguna institució que es vulgui fer càrrec de la despesa d’edició d’un llibre amb tot el material original que ha aparegut aquí i més que n’hi ha. En cas de no ser possible, haurem de trobar-li un altre destí, com ara lliurar-ho a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a l’Arxiu Històric del Baix Llobregat o a algun altre. Qualsevol cosa abans de deixar-lo perdre.
 

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en LA MARXA DEL LLOBREGAT. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.