DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT (i 40)
Deu anys després de la Marxa del Llobregat de 1978, la situació lamentable del riu i el seu entorn amb prou feines havia canviat. Les institucions estatals, autonòmiques i locals amb prou feines havien donat els primers passos per millorar la situació.
Fou per aquest motiu que decidírem fer una segona Marxa.
Però la situació política i social de 1988 era molt diferent de la de deu anys enrere. S’havia consolidat la reforma postfranquista representada per la monarquia i la Constitució, amb el consegüent desencís i desmobilització popular.
Els antics jerarques feixistes civils i militars, en lloc de ser depurats i castigats, van formar la nova élit econòmica espanyola, el veritable poder.
La Segona Marxa del Llobregat va ser també víctima d’aquesta nova situació. El ressò a la premsa fou mínim i la mobilització popular escassa.
Tanmateix, vencent totes les dificultats també es va poder fer. I ha deixat tot un seguit de materials dels quals aquí en teniu una petita mostra.
Fou per aquest motiu que decidírem fer una segona Marxa.
Però la situació política i social de 1988 era molt diferent de la de deu anys enrere. S’havia consolidat la reforma postfranquista representada per la monarquia i la Constitució, amb el consegüent desencís i desmobilització popular.
Els antics jerarques feixistes civils i militars, en lloc de ser depurats i castigats, van formar la nova élit econòmica espanyola, el veritable poder.
La Segona Marxa del Llobregat va ser també víctima d’aquesta nova situació. El ressò a la premsa fou mínim i la mobilització popular escassa.
Tanmateix, vencent totes les dificultats també es va poder fer. I ha deixat tot un seguit de materials dels quals aquí en teniu una petita mostra.
Aquest és el darrer capítol de la sèrie de post dedicats a la Marxa del Llobregat. Ara només falta trobar alguna institució que es vulgui fer càrrec de la despesa d’edició d’un llibre amb tot el material original que ha aparegut aquí i més que n’hi ha. En cas de no ser possible, haurem de trobar-li un altre destí, com ara lliurar-ho a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a l’Arxiu Històric del Baix Llobregat o a algun altre. Qualsevol cosa abans de deixar-lo perdre.