DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT (i 40)
Publicat el 11 de setembre de 2013 per Doctor Livingston
Deu anys després de la Marxa del Llobregat de 1978, la situació lamentable del riu i el seu entorn amb prou feines havia canviat. Les institucions estatals, autonòmiques i locals amb prou feines havien donat els primers passos per millorar la situació.
Fou per aquest motiu que decidírem fer una segona Marxa.
Però la situació política i social de 1988 era molt diferent de la de deu anys enrere. S’havia consolidat la reforma postfranquista representada per la monarquia i la Constitució, amb el consegüent desencís i desmobilització popular.
Els antics jerarques feixistes civils i militars, en lloc de ser depurats i castigats, van formar la nova élit econòmica espanyola, el veritable poder.
La Segona Marxa del Llobregat va ser també víctima d’aquesta nova situació. El ressò a la premsa fou mínim i la mobilització popular escassa.
Tanmateix, vencent totes les dificultats també es va poder fer. I ha deixat tot un seguit de materials dels quals aquí en teniu una petita mostra.
Fou per aquest motiu que decidírem fer una segona Marxa.
Però la situació política i social de 1988 era molt diferent de la de deu anys enrere. S’havia consolidat la reforma postfranquista representada per la monarquia i la Constitució, amb el consegüent desencís i desmobilització popular.
Els antics jerarques feixistes civils i militars, en lloc de ser depurats i castigats, van formar la nova élit econòmica espanyola, el veritable poder.
La Segona Marxa del Llobregat va ser també víctima d’aquesta nova situació. El ressò a la premsa fou mínim i la mobilització popular escassa.
Tanmateix, vencent totes les dificultats també es va poder fer. I ha deixat tot un seguit de materials dels quals aquí en teniu una petita mostra.
Aquest és el darrer capítol de la sèrie de post dedicats a la Marxa del Llobregat. Ara només falta trobar alguna institució que es vulgui fer càrrec de la despesa d’edició d’un llibre amb tot el material original que ha aparegut aquí i més que n’hi ha. En cas de no ser possible, haurem de trobar-li un altre destí, com ara lliurar-ho a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a l’Arxiu Històric del Baix Llobregat o a algun altre. Qualsevol cosa abans de deixar-lo perdre.
Publicat dins de LA MARXA DEL LLOBREGAT | Deixa un comentari