ELOGI I RÈPLICA A RAMON TREMOSA
Avui hi ha hagut una conferència d’en Ramon Tremosa a l’OCCC. Patrocinada per l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa. El títol:
Transport aeri i creixement econòmic a l’arc mediterrani. El potencial dels aeroports valencians
Si pitgeu el vull llegir la resta…. us en sorprendrà…deixeu-hi comentaris per favor…)
A grans trets la conferència-dinar-col·loqui ha durat 2 hores. Estructurat de la següent manera:
1.Una exposició de la problemàtica que s’ha perllogat a 45′.
2. Un dinar de “treball” amb intervencions dels assistents i respostes del ponent.
3. A les postres un debat de tots plegats aportant-hi punts de vista diversos.
Una assistència d’uns trenta-cinc assistents, nombrosa per a aquest tipus d’events, entre els que es comptava amb empresaris, professionals liberals, periodistes i professors universitaris.
En Tremosa ha centrat l’exposició, ajudat d’una pantalla connectada al seu ordinador, amb que sintetitzava les explicacions de l’organigrama i estructura dels aeroports de l’EURAM. Ha explicat la ubicació ordinal dels nostres aeroports a escala europea. Tant en nombre de passatgers i de mercaderies. Hi ha incidit, com no podia ser altrament en la necessitat imperiosa de convertir El Prat en aeroport internacional. Ha explicat l’operació de la potenciació del de Girona. La situació estratègica del de Reus en la retroalimentació amb l’activitat econòmica de turisme i de Port Aventura a les comarques tarragonines. Ha remarcat la infrautilització del de Manises, l’Altet i la millora necessària del de Son Sant Joan.
Hi ha reforçat l’exposició amb el mapa d’intensitat lumíniques d’Europa el desplaçament del centre de gravetat d’activitat econòmica amb la proper ingrés de països de l’Est, especialment Rússia. Augmentat – a sobre-per la forta activitat productiva xinesa. Que -ha dit- en pocs anys esdevindrà dels nivells baixos -actuals- a integrar el disseny i l’alta tecnologia. Amb la qual repeteix els motius d’en Joan Amorós i el seu / nostre Fermed .
Amb la qual cosa encara esdevenim més perifèria de la perifèria. Taponats per la “banana central centreuropea“ (llegiu-ne: Londres-Flandes-Brussel·les-Baden-W.- regions del Rhin Sud- Zuric-Llombardia)
Hi ha posat accent en els elements d’avantatge d’Anvers. Transportabilitat i lapse de descàrrega de contenidors i mercaderies. Connexions amb el transport de mercaderies fins a Milà etc. que marca la diferència favorable envers a llurs competidors. Flandes un país de camperols fa mig segle que s’ha reconvertit en nucli dur de la tecnologia més avançada -de retruc i de la mà- de la indústria automobilística. Nanotecnologia, química d’avantguarda, etc. Sols per haver sabut “entendre” la seua situació geostratègica. Virtut deguda sols al “factor humà”.
Ha posat de relleu la necessitat d’intermodalitat i multimodalitat de transports relligant els ports marítims, el TAV i els aeroports.
Ha carregat sobre l’aeroport de Barajas i l’aposta del funcionariat d’AENA. De la retroalimentació del disseny radial de l’Estat Español en quant a l’AVE i carreteres.
Ha explicat l’esmerç “polític i nacionalista-español s’entén” de la T4, quan le instal·lacions de la T2 i T3 no es fan servir. Del seu cost desmesurat. Crec recordar-ne d’uns 800 milions d’eurons. En aquest cas diu (¿) que els españols s’han equivocat doncs l’han situat al costat occidental de Madrid, no a l’est o sud. La qual cosa “ens” beneficia. I això ens provoca un marge de maniobra de 10 anys. Per a aconseguir convertir El Prat en aeroport transcontinental. Hi ha aprofundit en els entrebancs creats des dels poders fàctics i la reclamació de greuges a partir del sector empresarial del Principat. Començant per l’escola (de l’Opus) de negocis i empresarial ESADE curiosament. Tan llunyana del victimisme pujolià i de radicalismes que ara pren -sorpresivament- més força que mai, sense en Pujol, paradoxalment. I
Ha errat a creure que Manises no en té cap vol de transcontinental. Vicent Soler, Àlex Mañes i Oto Luque li han recordat que sí fa un vol a l’Àfrica. Per tant “podem” començar a creure que hi ha un primer. La primera passa per aprofundir-hi en el tema. I que hi ha previstos d’altres a Mont-Réal, etc.
Remarcables les intervencions següents:
Vicent Soler i Marco: sobre la interacció entre la intermodalitat i l’activitat comercial valenciana. Lligant al TAV i el Mega-Port de València. I l’adequació a les “diverses” escales de transport.
Àlex Mañes: sobre la interacció entre la intermodalitat i l’activitat comercial valenciana. Lligant al TAV, el Mega-Port de València i les Fires de Mostres. I blasmant l’actuació de la Fira i la Cambra de Comerç per la seua decantació -vergonyant- madrilenya en contra dels nostres interessos reals comptables enfront dels seus interessos particulars polítics.
Gregori Martín i Quetglas: encertades les dues intervencions de la relació aeroportuària amb el ferrocarril del corredor mediterrani. Expert com n’és. Relació i puntualització en quant a trànsit de passatgers i mercaderies. La segona intervenció ha versat sobre una postura sostenible i ha estat replicada per Tremosa en base a l’escola econòmica neoclàssica d’Adam Smith, Ricardo, etc. (de gestió limitada de recursos) front a l’escola vienesa de (recursos reconvertible amb el pas del temps i les noves tecnologies d’enginyeria).
Alfons ? Ha parlat de les xifres “amagades” de costos i guanys dels aeroports. Que com les Balances fiscals es neguen a traure. Costos d’inversió versus xifra de facturació. Diu que en el cas de Barajas és senzillament ridícula. Mentre que els nostres aeroports amb sols 1 milió de passatgers ja són viables. I que Manises amb els 4’5 d’enguany és superrendible i que espera la liberalització perquè ens afavoreix. A més globalització més recorregut per als empresaris d’ací i menys per a AENA. Sempre que es liberalitze. A AENA li’n queden quatre anys de poder. Amén.
Dos empresaris desconeguts per a mi: Empresaris amb forts lligms amb Itàlia que han explicat les seues experiències rocambolesques de connexió amb la bota i la resta d’Europa. Establint a Itàlia el “seu” aeroport base intercontinental. L’altre ha explicat la seua experiència castellonenca i la seua filiació a l’Aeroport de Castelló, a imatge i semblança al de Reus. Per ser partidari de la creença que, amb el temps, els aeroports i les aerolínies configuraran una “malla” i funció del mercat. Sent partidari i creure que en un futur seran d’escala menor i/o major inddependentment del que orienten els estats.
Joan Senent (enginyer i professor UPV): Ha incidit sobre la desestructuració social entre nacionalisme d’esquerres i la prevalença de la iniciativa privada (que és la que senmpre ens acaba “salvant” als valencians). Era el nostre discurs en el PNPV, amb Vicent Franch, Agustí Colomer, F. Burguera, etc.
Francesc Ferrer (President de la xicoteta empresa valenciana): Ha carregat els neulers sobre la poca incidència dels seus associats i l’actitud anul·ladora i anhiïladora del seu col·lectiu per part de l’administració valenciana. Quan realment és el nucli dur de l’entramat empresarial valencià i el què dóna més capacitat de treball.
Un fulano que anava per allà: Ha intervingut dues vegades. La primera per a bescantar la ubicació física dels nostres aeroports principals continentals. Tant Manises com El Prat es troben a una distància pròxima de les capitals. A diferència de Heathrow, Orly, Barajas i JKF.
El que cas de MANISES amb els dipòsits, tot just al costat, de gas butà anys i panys sols s’explica per la mutació del gen pirofílic que tenim els valencians en el nostre ADN.
El cas de EL PRAT és incomprensible degut a la connurbació de l’àrea metropolitana de Barcelona. I de molt difícil solució. La replica d’en Tremosa ha estat ràpida i poc convincent malgrat d’explicar-ho com a solució a l’àrea logística de l’Alt Penedès. Anècdotes ecologistes a banda de la pintura verda dels contenidors.
La solució del fulano era que cal erradicar i allunyar-los de la zona dellà de l’àrea metropolitana a 40 minuts mínim de distància. Coordinar i implementar llançadores (metro, trens…) per a arribar a ciutat. Crear nucs de connexió intermodal de transport. En el cas de València traslladar l’aeroport al Campde Morvedre (Algar del Palància, Estivella, etc.) proper a Sagunt com a centre nodal i logístic de mercaderies. Que unira i centralitzés les vies amb Saragossa, València, Castelló, etc. Que a més uneix el segon by-pass (CV-50) que uneix les ciutats secundàries per l’interior (Alzira, Tavernes Valldigna, Llíria, …..fins a Sagunt).
El fulano ha replicat i demostrat l’errada d’en Tremosa amb la seua apreaciació sobre l’errada d’ubicació de la T4. I ho ha fet des de la història. La situació al “costat” occidental (és a dir de la banda portuguesa) NO és un error. Marc Tuli Vitruvi en els seus “10 llibres de l’Arquitectura” explica, com a bon arquitecte i enginyer de fortificacions (Atacs i defenses) de l’Imperi Romà que ells es troben a la meitat del món. Que l’estratègia de guanyar als forts però sorruts bàrbars del nord, els romans ho feien amb la força de la intel·ligència, mentre que als febles però intel·ligents pobles del sud ho feien amb la força.
SEMBLANÇA: Els españols, que no tenen un pèl d’estúpids, en situar la T4 a la banda de Portugal pretenen guanyar-nos la batalla amb el poder polític i colonial, mentre que als portuguesos (O Eixo Atlántico) volen guanyar-los la batalla en el terreny del mercat (comerç).
I aquesta Sr. Tremosa és una perspectiva que se’ns oblida quan no mirem el mapa d’Europa com cal.
En definitiva: ESDEVENIMENTS D’AQUEST CAIRE són els que ens calen i la resta (en són) vuits i nous i cartes que no lliguen.
Gràcies per la crònica, interessants els comentaris d’en fulano i bona la comparació final.
Per la part principatina que és la que conec, recordo haver llegit que la solució d’en Tremosa passaria per allargar l’aeroport del Prat dins el mar, és una solució costosa però factible i que podria donar molt bon rendiment a part d’estalviar-nos les molèsties que patim per la proximitat amb l’aeroport (crec que posava com a exemple el cas de Hong-Kong). El problema és que aquesta solució tindria un alt cost ecològic, però cal tenir en compte que el que estem decidint quan parlem d’aquesta mena d’infraestructures no és només una simple millora en els transports, estem discutint model de país. El model de companyies low-cost ens aboca al turisme de sol i platja i això tindrà molt més cost ecològic.-Cal dir a més que els que s’oposarien a aquesta solució serien els mateixos que pregonen que d’aquí 20 el delta del Llobregat haurà desaparegut per culpa de l’escalfament global, o sigui que millor no fer-los gaire cas-. Respecte el comentari d’en fulano, té raó quan diu que El Prat està massa prop de l’àrea metropolitana (de fet hi està dins), hi ha pocs aeroports de ciutats importants que estiguin tan prop del centre de la ciutat, però això no treu que la situació de El Prat sigui privilegiada i es pugui aprofitar, tot hi així seria una bona elecció potenciar un altre aeroport fora de l’àrea metropolitana, per exemple l’aeroport de Girona seria una molt bona opció si es milloressin les comunicacions amb Barcelona.
Als empresaris els diria que cal que ens espavilem si no volen que acabem tots servint mojitos i caipirinhas als guiris. Ara ens parlen de privatitzacions, però jo crec que amb calés sobre la taula no hi ha cap obstacle legal per a construir un nou aeroport, o per potenciar el de Girona i Reus si deixen de ser d’interès general.
Acabo de caure per aci totalment per casualitat i, tot i que la crònica m’ha semblat interessant, com a ex-alumna d’ESADE m’agradaria fer un apunt al redactor: ESADE no està vinculada a l’Opus Dei sinó als Jesuïtes- que si bé són una comunitat religiosa, no és ben bé el mateix… suposo que s’haurà confós amb l’IESE que sí que pertany a l’0bra. Gràcies,