Oi?

Trobo irritant aquesta mecànica que imposa determinades expressions al discurs públic, expressions que amb la pretensió de crear consensos en realitat neutralitzen la mirada crítica i acten com esyabuladors intel·lectuals i polítics. I deu ser perquè m’irrita tant que tot sovint acabo agafant alguna d’aquestes expressions i miro d’esquarterar-la. Com en el darrer mail obert la subjecció a la legalitat vigent, simplement per seure a parlar, subjecció que ara pretenen donar per descomptada.

(més…)

Al mail obert de dilluns passat mirava de reflexionar sobre el punt on som i com hi hem arribat. I sobre cap on hem d’anar. Una setmana després continuem en el mateix estat d’espera…

(més…)

Aquest mail obert va aparèixer dilluns 21 de gener, pocs dies després de la constitució de la mesa del Parlament i deu dies abans de la sessió d’investidura fallida. I, si fos a fer, avui l’escriuria exactament igual. Avui sembla que el fals realisme, digueu-ne possibilisme potser, s’ha imposat una mica més. I a l’altra banda ja veieu quines són les reaccions: els hem vençut, aquest és el camí, repressió i aplicació injusta de la llei. Doncs no.

(més…)

El mail obert d’aquest dilluns donava, si calia, raons per escollir bé la papereta que cadascun de nosaltres dipositarà el pròxim dijous 21 de desembre dins l’urna que li correspongui. O, potser més exactament, les raons per desestimar quatre de les set candidatures a priori amb possibilitats d’obtenir representació parlamentària. No hi donava raons per triar entre les tres opcions republicanes. Ni en donaré: la meva aposta és que totes tres apleguin el màxim nombre de vots i que sumin, si pot ser a terços, la majoria més àmplia possible. Amb la confiança que, si ho aconseguim, no tindran altra elecció que continuar fent passos per donar cos a la República ja proclamada.

(més…)

Encara no hem entrat en campanya i la magnitud de la mentida, la manipulació i la tergiversació ja es multiplica per molt. I això que venim de ben amunt. Com hem de valorar, si no, el relat que ha construït la jutgessa Lamela, amb el concurs inestimable del fiscal Maza, casualment ara traspassat? D’aicò parlava el mail obert d’aquest dilluns. Per anar a raure a una conclusió antiga, però no pèr això menys contundent i vigent: l’única manera d’abordar un debat polític és fent política. I deixar-lo en mans de la justícia hauria de ser —diguem-ho, va— fins i tot un delicte. D’omissió, si voleu.

(més…)

Era agosarat, però em va semblar que calia: divendres vaig imaginar quina carta escriuria si m’hagués tocat estar en la pell del president. I diumenge a la nit va aparèixer en forma de mail obert, tan poques hores abans que la carta de debò es fes pública. Naturalment, són ben diferents. Però, ai las, també s’assemblen…

(més…)

Ara m’adono que aquest mail obert va sortir tot just dilluns passat, i sembla que faci tants i tants de dies… Hi dono le smeves raons per votar que sí. Que és el que faré per més difícil que ens ho posin.

(més…)

En escriure l’últim mail obert abans de les vacances sabia que només podria dedicar-lo a la Diada. Però després va i el 17 d’agost irromp en les nostres rutines i ho trasbalsa tot. I, tanmateix, ho trasbalsa tant que el seu impacte tenyeix tant si vols com si no vols qualsevol altra cosa. També el procés d’emancipació nacional. Especialment aquest procés, contra el qual es veu que tot s’hi val menys la discussió serena i el debat polític. Doncs, a vuit dies de l’Onze de Setembre he escrit un mail obert en què les tres dates, també l’1 d’octubre, s’entrellacen inevitablement. Aquest: […]

(més…)

Vilaweb fa estiu amb una sèrie d’articles sobre ciutats passejades i em proposa de fer-ne un. De seguida se m’imposen algunes estades a Venècia. I escric aquest viatge sentimental, que és sobre la ciutat de la llacuna però també sobre la pràctica del viatge tal com l’he apresa i la practico. […]

(més…)

El cinisme dels nostres adversaris polítics posa a prova la paciència dels qui defensem l’1 d’octubre, i més que ens la hi posarà. En tenim una mostra en la cantarella de l’exigència de garanties per a un procés contra el qual treballen amb la impunitat que s’ho poden permetre tot. D’això anava el mail obert d’aquest dilluns. Amb la convicció que l’arma més important per garantir el bon final de tot plegat és a la nostra mà: la mobilització, la participació. Massiva, desacomplexada i gens poruga. La que hem de tornar a demostrar aquest Onze de Setembre si hi tornem a ser tots, molts, més que mai. […]

(més…)

El mail obert de fa una setmana intentava mantenir el cap fred davant l’allau d’informacions, segurament totes interessades, que acompanyaven —i acompanyen i acompanyaran— l’anunci de canvis de govern. I ho feia posant sobre la taula alguns termes recurrents de la quotidianitat política, conceptes que ningú no utilitza mai sense intencionalitat. Parlem com pensem. La primera derrota seria acceptar sense discutir-lo el sentit que dóna a les paraules l’adversari. I el primer pas cap a la victòria és aconseguir que s’entengui el sentit que hi donem sense haver-lo de glossar cada vegada. En presento cinc, i algunes més que les acompanyen. […]

(més…)

Això no és cosa del procés pero potser el procés també ho ha exacerbat: ens costa no bellugar-nos entre expressions estereotipades que primer ens ajuden a saber de què parlem prò al final, em temo, ja no volen dir gaire res. La “legalitat vigent” en podria ser una. Què és, ara mateix, la “legalitat vigent”? Què és sinó un tòtem que se’ns planta al davant com si davant seu ja no hi hagués res a discutir? Doncs això és el que en diria. […]

(més…)

Suposo que era inevitable: el primer mail obert després del 9 de juny no podia sinó parlar de l’1 d’octubre. I dels previsibles disbarats que l’anunci de la data i la pregunta ens ha fet sentir. Que no són res comparats amb els que haurem d’escoltar en endavant (que barroera i bastota, la tal Soraya, ahir a la tele…). […]

(més…)

En plena tempesta pública pel despropòsit de la campanya de l’ICuB, el conseller de Cultura ha concretat la proposta del seu departament per promoure la lectura fins al 2020. Quinze dies després de parlar del primer, el següent mail obert no podia sinó aproximar-se al segon. No he estat l’únic: en aquesta entrada del Flux hi trobareu, a més del bitllet de Jaume Subirana, enllaços a mitja dotzena de comentaris més, als quals encara afegiria si més no aquest altre de Minguet, amb una valoració igualment ponderada del meu, que segueix: […]

(més…)

Fa unes poques setmanes que els plans de foment de la lectura han ocupat decididament l’espai públic, i ells més aviat en surten malparats. Al mail obert de fa quinze dies vaig comentar el pla de l’ICuB de Jaume Collboni i Xavier Marcé: bé, no és que hi hagués gaire a comentar, en el cas de la campanya de Risto Mejide, que no fos l’actitud amb què emprenen els autoanomenats plans de lectura els qui se n’atorguen la responsabilitat política. En vaig dir això: […]

(més…)