Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Arxiu de la categoria: Vilaweb

Sant Jordi i el silenci dels editors

0
Publicat el 4 de maig de 2017

En vigílies de Sant Jordi vam conèixer la dimissió d’Isabel Martí com a vicepresidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, en reacció a l’entrada de cavall sicilià d’una altra vicepresidenta, la del govern espanyol, a l’acte de promoció de la candidatura de la Diada com a patrimoni immaterial de la humanitat. I, en efecte, la intervenció de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va ser de triple —o quarta!— S: sobrada, ens subordinava una vegada més a ser súbdits silenciosos. Vaja, que era gairebé un deure dedicar a l’afer un mail obert. Que diu:

(més…)

El fracàs

0
Publicat el 18 d'abril de 2017

Cada dia que passa som més a prop del punt de no retorn. Com deu ser, aquest punt? Com ho notarem que hi som? Però, ho notarem com si fos una ratlla física que traspassem? O més aviat serà, també, un exercici de voluntat? Doncs, potser ja l’hem depassat i tot… Em sembla que sí, que en la mesura que el procés col·lectiu que viu el país és també un procés personal de tots els que el protagonitzem, en devem ser uns quants —molts?, més?— que ja l’hem depassat. Això és el que pensava després d’aquest episodi tan poc èpic de l’autonomisme i el fracàs. I d’això anava el mail obert d’aquesta setmana: […]

(més…)

Adéu, Esperpanya!

0
Publicat el 11 d'abril de 2017

Que això d’Espanya és una mica massa una broma de mal gust, fins i tot molts espanyols ho comencen a constatar amb ferides a la carn. Una broma de mal gust en què situacions del tot esperpèntiques semblen ben naturals. Una broma de mal gust que tolera malament l’humor i la ironia. A Espanya és massa habitual que els menys demòcrates titllin de feixistes els que ho són més; o que es persegueixi i es condemni sense gaire respecte per la llibertat d’expressió. La llibertat d’expressió dels altres, s’entén. En aquest context, la condemna per uns acudits sobre Carrero Blanco se’m va inflamar en aaquest mail obert.

(més…)

La guerra ha començat

0

Fa vuit dies publicava un mail obert amb aquest títol, que algú van trobar poc afortunat, i pot ser que no li faltes una certa raó. Però ara a la 1 del migdia hi ha hagut la primera condemna dels judicis del 9N i em sembla que no em vaig quedar curt. Espanya és així com és —different, en dèiem abans—, i ha decidit fer la guerra com l’està fent. En comptes de seure i parlar. Doncs ja s’ho trobarà. Si Mas, Ortega i Rigau han desobeït, tots hem desobeït. I més que desobeirem. Perquè és l’unic camí que tenim per ser nosaltres mateixos. Per obeir les nostres necessitats, els nostres sentiments i les nostres irrenunciables aspiracions. Avui Espanya ens convida a dir-li encara amb més força adéu.

(més…)

Qui no dialoga és perquè no vol

0

Deu ser perquè me’n sento part i la meva neutralitat és del tot inexistent, i poc que me n’amago, però jo trobo que no hi ha color. Vull dir que em sembla evident que el nostre plantejament és propositiu, tranquil, obert i, hélas, dialogant. I, en canvi, no m’ho sembla menys que la seva actitud és tancada, negativa, crispada i, ai las, autoritària. I potser no tinc raó, però a cada pas que fem em convenço que sí. I qui no ho vegi així que s’escolti de cap a cap les intervencions dels nostres tres caps d’estat ahir a Brussel·les i seguidament, si el fetge li ho permet, les ocurrències del senyor Rajoy ahir mateix al Foro ABC o les impertinències —algú dirà que eren amables, però això no en dissimula el fons de menyspreu— del senyor Millo aquest matí entrevistat per Mònica Terribas. Vaja, que d’això anava el mail obert d’aquesta setmana…

(més…)

Xavier Domènech, president electe

0

Fa vuit dies m’exclamava, per mail obert, davant una afirmació de Xavier Domènech sorprenent venint d’un historiador ara posat a fer de polític. I potser encara m’ha sorprès, o escandalitzat, més que les seves paraules hagin tngut tan poc ressò…

(més…)

La mort ens farà a tots bons?

0

Com acomiadem algú quan mor? Amb quina de les fórmules retòriques que hem incorporat per educació al nostre vocabuilari reflex ho fem en cada cas? I què ens estalvia de dir fer-ho així, retòricament i per cortesia obligada? Aquesta mena de coses em venia al cap aquests darrers dies, arran de la coincidència de dues morts tan sonades com les que ara mateix tots tenim presents. I devia ser per esmorteir el sarcasme que provocava la successió patètica de declaracions de patums dels PP. Una mica d’això parlava el darrer mail obert, en els termes que segueixen: […]

(més…)

Mentir surt de franc

0

El mail obert de fa vuit dies girava al voltant de determinades paraules pronunciades en públic rere les quals hi ha equívocs que poden semblar buscats o unes lectures molt esbiaixades de la realitat. Hi excel·leixen determinats personatges, entre els quals especialment alguns polítics. Es podria dir que el mal tenalla transversalment homes i dones de tota mena i condició ideològica, però quan hi pares atenció t’adones que a alguns els tenalla més sovint que a d’altres…

(més…)

Bob Dylan, Dario Fo i les paraules

1

L’últim mail obert que vaig publicar a Vilaweb defensava que l’acadèmia sueca hagi donat el premi Nobel de literatura a Dylan. He deixat passar dies abans de penjar-lo aquí pensant que, mentrestant, Dylan hauria aparegut i, fins i tot, ni que fos a la seva manera, hauria agraït el guardó. Però no. De moment, silenci. I, amb tot, reitero el que vaig escriure: […]

(més…)

Olímpics i paralímpics

0

Fa un parell de setmanes, just quan s’acabaven els Jocs Paralímpics d’enguany, la Dolors va publicar una opinió contundent a Vilaweb que jo també hauria pogut signar. La tesi es pot resumir així: fer uns jocs paralímpics ha estat una conquesta per començar a normalitzar la visibilitat de les persones amb determinades discapacitats, però mantenir-los pot comportar una nova segregació; no seria un bon revulsiu, ara, fondre’ls en el calendari amb els olímpics? L’endemà la segona tertúlia dels dilluns de Mònica Terribas se’n va fer ressò i va ser curiós veure com improvisaven una posició els periodistes esportius: va ser evident que els incomodava perquè els trencava els esquemes i les rutines professionals. Una raó més a favor de l’argument, doncs, que feia:

(més…)

Carles Fontserè, revisionista?

0
Publicat el 30 d'agost de 2016

Nuvol1

Aquest estiu em va sorprendre, com suposo que a tants d’altres, un article publicat a Núvol per Henry Ettinghausen, que en rellegir les memòries de Carles Fontserè es preguntava si no hi parlava un col·laboracionista amb els nazis. La memòria de seguida se’m va posar a treballar per dins mentre veia com, per exemple, Agustí Colomines replicava amb duresa a l’hispanista, com també ho ha fet Assumpció Maresma. La memòria de seguida se’m va posar a treballar per dins, dic, i en vaig destil·lar aquí uns records de quan vaig fer d’editor de Fontserè. Els rellegeixo en copiar-los al bloc i tinc la impressió que algú pot dubtar de si els he escrit a favor o en contra d’Ettinghausen. No, els he escrit a favor del record que tinc, com crec que hauria fet Fontserè mateix. […]

(més…)