Oi?

L’estira-i-arronsa amb el govern espanyol a propòsit de la tramitació dels seus pressupostos ho ha deixat ben clar: mentre l’estat espanyol, a través dels qui actuen en el seu nom, no s’avingui a asseure’s a dialogar amb les institucions catalanes que representen la voluntat majoritària del poble de Catalunya, mentre la cadira continuï buida, no hi ha res més a parlar. Això és el que concloïa el meu darrer mail obert, escrit ja després de les primeres sessions del judici de la vergonya. […]

(més…)

Al mail obert de dilluns passat, a les portes de l’aniversari de la victòria en les eleccions del 21 de desembre, em demanava què hem fet tot aquest temps, què fem ara mateix i què estem disposats a fer els dies que vindran. Perquè tot depèn, abans que res, de nosaltres mateixos.

[…]

(més…)

A pocs dies de la Diada, el mail obert de represa del curs no podia sinó fer una crida a omplir, aquest any, la Diagonal. A recuperar, d’una vegada, la iniciativa. I a no deixar d’estar mobilitzats, acte seguit, per al que convingui. Per demostrar que ja som república.

(més…)

El mail obert de fa una setmana intentava mantenir el cap fred davant l’allau d’informacions, segurament totes interessades, que acompanyaven —i acompanyen i acompanyaran— l’anunci de canvis de govern. I ho feia posant sobre la taula alguns termes recurrents de la quotidianitat política, conceptes que ningú no utilitza mai sense intencionalitat. Parlem com pensem. La primera derrota seria acceptar sense discutir-lo el sentit que dóna a les paraules l’adversari. I el primer pas cap a la victòria és aconseguir que s’entengui el sentit que hi donem sense haver-lo de glossar cada vegada. En presento cinc, i algunes més que les acompanyen. […]

(més…)