Oi?

No sé si hauria escrit exactament el mateix si ja hagués estat públic, quan vaig preparar l’últim mail obert, el serial Telva, en què la princesa Arrimadas, després de segrestar els salons del palau del Parlament per mostrar la seva ànima tan nua com la pot mostrar —confessant la dèria adoctrinadora en què ha convertit el seu matrimoni amb aquell ànima càndida que, afirma, ha fet caure del cavall de l’independentisme—, ho ha negat tot i ha afirmat que la revista havia comès un error que corregiria, cosa que després Telva ha refusat de ple. O potser sí. Al capdavall, què es pot esperar d’una mentidera?

(més…)

Suposo que era inevitable: el primer mail obert després del 9 de juny no podia sinó parlar de l’1 d’octubre. I dels previsibles disbarats que l’anunci de la data i la pregunta ens ha fet sentir. Que no són res comparats amb els que haurem d’escoltar en endavant (que barroera i bastota, la tal Soraya, ahir a la tele…). […]

(més…)

El mail obert de fa vuit dies girava al voltant de determinades paraules pronunciades en públic rere les quals hi ha equívocs que poden semblar buscats o unes lectures molt esbiaixades de la realitat. Hi excel·leixen determinats personatges, entre els quals especialment alguns polítics. Es podria dir que el mal tenalla transversalment homes i dones de tota mena i condició ideològica, però quan hi pares atenció t’adones que a alguns els tenalla més sovint que a d’altres…

(més…)

Deu ser un dels nostres mals més aguts: aquesta dificultat per imposar el propi relat. És un mal que podria contenir, alhora, una virtut, la de l’autocrítica. Si no fos que, a la pràctica, fa que tendim a acceptar el relat de l’adversari gairebé fins a creure’ns-el. Pensava tot això fa ja uns dies després de tornar a sentir com Mònica Terribas entrevistava la cap de l’oposició, Inés Arrimadas, i aquesta anava desgranant mitges veritats fins a confegir enormes mentides. Com aquella, tan insòlita, que diu que les últimes eleccions al Parlament nosaltres les vam perdre… D’aquests mals de panxa va sortir, segur, l’últim mail obert, que mirava de posar a lloc la gesta que vam tornar a fer aquest Onze de Setembre. […]

(més…)