Carles Torner: «L’esperança arrela en l’acció»



El pròxim 4 d’octubre se celebrarà a Terrassa la III Fira del Llibre en Català. I, en el marc de l’ampli programa d’activitats que s’hi organitzen, dijous 18 de setembre es va inaugurar, a l’Alberg Vallparadís, l’exposició sobre en Massagran que la Fundació Folch i Torres i la Institució de les Lletres Catalanes van posar en circulació l’any del centenari del personatge.
Fa unes poques setmanes que els plans de foment de la lectura han ocupat decididament l’espai públic, i ells més aviat en surten malparats. Al mail obert de fa quinze dies vaig comentar el pla de l’ICuB de Jaume Collboni i Xavier Marcé: bé, no és que hi hagués gaire a comentar, en el cas de la campanya de Risto Mejide, que no fos l’actitud amb què emprenen els autoanomenats plans de lectura els qui se n’atorguen la responsabilitat política. En vaig dir això: […]
Tinc el privilegi d’haver coincidit unes quantes vegades els últims deu o quinze anys amb Muriel Casals. Una de les darreres va ser en la presentació pública del manifest dels escriptors per la independència, l’octubre del 2014, a la Biblioteca de Catalunya.
I, per celebrar-ho, una colla de devots —i n’hi ha uns quants, i s’entén que hi siguin i més n’hi hagi— ha promogut l’edició privada d’un llibre commemoratiu. Em va arribar la crida a participar-hi i, per moltes raons, ho vaig fer. Amb un dubte, però: de què parlar? Què dir de Parcerisas, després d’una trentena d’anys de relacions suaument discontínues? Hauria pogut rellegir L’edat d’or. O explicar l’operació de salvament de la col·lecció “clàssics moderns” des de Proa, quan ell ja se n’havia desvinculat. O recordar el seu pas per la direcció de la Institució, de la qual sempre he esperat almenys haver estat digne successor. O la nostra productiva convivència els anys prou remoguts que hi vam coincidir ell com a degà i jo de director. Finalment, vaig triar de fer el retrat d’un llibre singular, a la manera d’aquells meus “Llibres recuperats” de fa anys…