Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Arxiu de la categoria: Institució de les Lletres Catalanes

Carles Torner: «L’esperança arrela en l’acció»

0

Fa uns dies vam fer-la petar una bona estona amb Carles Torner arran del seu últim llibre, Com ser ambaixador d’un país sense ambaixades, i aquest diumenge Núvol ha tingut la gentilesa de publicar tot el que em va dir en aquella conversa, que no va ser poc.

(més…)

Massagran a Vallparadís

0

El pròxim 4 d’octubre se celebrarà a Terrassa la III Fira del Llibre en Català. I, en el marc de l’ampli programa d’activitats que s’hi organitzen, dijous 18 de setembre es va inaugurar, a l’Alberg Vallparadís, l’exposició sobre en Massagran que la Fundació Folch i Torres i la Institució de les Lletres Catalanes van posar en circulació l’any del centenari del personatge.

(més…)

Deixeu-nos llegir tranquils

0
Publicat el 1 de juny de 2017

Fa unes poques setmanes que els plans de foment de la lectura han ocupat decididament l’espai públic, i ells més aviat en surten malparats. Al mail obert de fa quinze dies vaig comentar el pla de l’ICuB de Jaume Collboni i Xavier Marcé: bé, no és que hi hagués gaire a comentar, en el cas de la campanya de Risto Mejide, que no fos l’actitud amb què emprenen els autoanomenats plans de lectura els qui se n’atorguen la responsabilitat política. En vaig dir això: […]

(més…)

La conversa eternament pendent amb Muriel Casals

0

Muriel-Casals-signants-del-manifest-a-la-Biblioteca-de-catalunya

Tinc el privilegi d’haver coincidit unes quantes vegades els últims deu o quinze anys amb Muriel Casals. Una de les darreres va ser en la presentació pública del manifest dels escriptors per la independència, l’octubre del 2014, a la Biblioteca de Catalunya.

(més…)

Francesc Parcerisas fa setanta anys

0

I, per celebrar-ho, una colla de devots —i n’hi ha uns quants, i s’entén que hi siguin i més n’hi hagi— ha promogut l’edició privada d’un llibre commemoratiu. Em va arribar la crida a participar-hi i, per moltes raons, ho vaig fer. Amb un dubte, però: de què parlar? Què dir de Parcerisas, després d’una trentena d’anys de relacions suaument discontínues? Hauria pogut rellegir L’edat d’or. O explicar l’operació de salvament de la col·lecció “clàssics moderns” des de Proa, quan ell ja se n’havia desvinculat. O recordar el seu pas per la direcció de la Institució, de la qual sempre he esperat almenys haver estat digne successor. O la nostra productiva convivència els anys prou remoguts que hi vam coincidir ell com a degà i jo de director. Finalment, vaig triar de fer el retrat d’un llibre singular, a la manera d’aquells meus “Llibres recuperats” de fa anys…

(més…)