Oi?

Fa unes poques setmanes que els plans de foment de la lectura han ocupat decididament l’espai públic, i ells més aviat en surten malparats. Al mail obert de fa quinze dies vaig comentar el pla de l’ICuB de Jaume Collboni i Xavier Marcé: bé, no és que hi hagués gaire a comentar, en el cas de la campanya de Risto Mejide, que no fos l’actitud amb què emprenen els autoanomenats plans de lectura els qui se n’atorguen la responsabilitat política. En vaig dir això: […]

(més…)

Tinc el privilegi d’haver coincidit unes quantes vegades els últims deu o quinze anys amb Muriel Casals. Una de les darreres va ser en la presentació pública del manifest dels escriptors per la independència, l’octubre del 2014, a la Biblioteca de Catalunya.

(més…)

I, per celebrar-ho, una colla de devots —i n’hi ha uns quants, i s’entén que hi siguin i més n’hi hagi— ha promogut l’edició privada d’un llibre commemoratiu. Em va arribar la crida a participar-hi i, per moltes raons, ho vaig fer. Amb un dubte, però: de què parlar? Què dir de Parcerisas, després d’una trentena d’anys de relacions suaument discontínues? Hauria pogut rellegir L’edat d’or. O explicar l’operació de salvament de la col·lecció “clàssics moderns” des de Proa, quan ell ja se n’havia desvinculat. O recordar el seu pas per la direcció de la Institució, de la qual sempre he esperat almenys haver estat digne successor. O la nostra productiva convivència els anys prou remoguts que hi vam coincidir ell com a degà i jo de director. Finalment, vaig triar de fer el retrat d’un llibre singular, a la manera d’aquells meus “Llibres recuperats” de fa anys…

(més…)