Oi?

Tot l’estiu que la imatge em voltava pel cap. La de l’antifaç dels aguerrits justiciers. Contraposada a la mordassa dels silenciats. I això perquè la màscara em recorda massa un morrió, que evita que mosseguem, que ens fa callar, que d’alguna manera ens anul·la gairebé fins a fer-nos invisibles. Vaig mirar d’escriure un article posant en tensió tots dos extrems, el de l’antifaç i el de la mordassa. El més singular del cas és que, si vaig entendre bé alguns dels comentaris que es van fer de l’article, hi va haver lectors que em veien com un negacionista. I juraria que no ho sóc… […]

(més…)

Avui que el rebateig públic de Junts posa, implícitament, la data encara incerta de les pròximes eleccions sobre la taula, copio aquí l’últim mail obert, que en parlava. Per defensar que, de vegades, el millor atac pot ser no fer res i deixar que l’excés de l’enemic ens doni l’avantatge. […]

(més…)

Ja sé que tots hi devem caure, però una de les coses que més em sorprenen és que algú digui d’un altre sense ni vacil·lar les coses que podrien dir-li a ell mateix. L’alcaldessa i tanmateix activista Ada Colau hi té una tirada especial. Potser és per això que no m’he pogut estar de fer-ho notar a l’últim mail obert (que trobareu aquí llegit en veu alta per Dolors Borau), en un exercici de diguem-ne política comparativa que m’ha dut a parlar del lideratge dels diversos responsables polítics en les circumstàncies de la pandèmia que tot ho ha trastocat. Fa així. […]

(més…)

A mesura que l’he anat escrivint, el mail obert d’aquesta setmana ha agafat el caire d’article conclusiu del període de confinament, fins al punt que, sense pretendre-ho prèviament, m’ha permès d’incorporar-hi referències als altres articles escrits durant aquests mesos, com si de quinze dies en quinze dies s’anés articulant una mirada lleument sistemàtica. […]

(més…)

Ja fa dos anys i mig dels fets d’Octubre i l’escanyament del prim autogovern teòric de què gaudíem no afluixa, de tres mesos ençà sota el pretext de l’alarma sanitària. I, mentrestant, de la retòrica del govern efectiu hem passat a la pràctica de la paràlisi real de l’administració, de vegades més dissimulada, d’altres menys. El mail obert d’aquest dilluns, el primer del mes de juny, mirava de retratar aquesta paràlisi, aquest moment d’impàs o de pausa, potser finalment de traspàs encara o sabem cap a on. […]

(més…)

Aquest mail obert es va publicar el 5 de gener, vigília de Reis. Ara ja tenim una certa perspectiva per valorar aquella promesa de reunió. Sí, d’acord, la pandèmia, la pandèmia, és la pandèmia el que no ha deixat que la cosa es concretés com es començava a concretar, d’acord, més a poc a poc que no s’havia plantejat, d’acord, ara que tot just es començava a picar pedra, i quanta pedra que no caldria picar… Sí, podem enganyar-nos de moltes maneres, i aquesta n’és una de ben eficaç. […] (més…)

M’he distret. Entre una cosa i una altra, i ara només faltaven totes aquestes setmanes de confinament, m’he distret i fins ara no m’adono que he deixat gairebé del tot desatès el bloc, que he deixat d’utilitzar-lo si més no com un resum d’activitats, especialment dels papers que publico ara aquí ara allí. Ja fa anys que hi trobo aquesta utilitat pràctica. Miraré de recuperar les pròximes setmanes tot aquest temps perdut. Començaré amb el segon mail obert del mes de novembre, que posava en valor l’al·legat en defensa pròpia del president Torra davant el tribunal que de seguida el condemnaria més aviat perquè sí.

(més…)

Avui Vilaweb fa 25 anys i se’ns ha suggerit que féssim una mica de memòria. I en faig. […]

(més…)

L’endemà, dilluns, el mail obert quinzenal feia un balanç d’urgència dels resultats electorals del 10 de novembre. Han passat uns quants dies, i crec que no n’he de corregir res (malgrat el pas enrere que l’endemà va fer el Rivera i l’acord de coalició exprés entre Sánchez i Iglesias). […]

(més…)

Avui fa vuit dies que, com un tsunami, vam ocupar l’aeroport de Barcelona. Vaig viure el camí a peu des de l’estació de metro Mercat Nou fins a la T1 i, al vespre, la tornada fins a la T2 com dos moments de comunió col·lectiva i d’exaltació individual. Quin goig que fèiem! Quina força que vam descobrir que teníem! I així va començar una setmana que ens ha posat a prova i que, crec, hem superat amb nota. I això que alguns dels entrebancs que hi hem hagut de sortejar no eren gens fàcils. Vaig parlar del meu dimarts en un altre mail obert: […]

(més…)

Quina setmana més moguda! Escric aquesta nota que tot just és dimecres, o sigui que només fa dos dies que vam conèixer la injustificable sentència emesa pel Tribunal Suprem. Dilluns, però, el mail obert quinzenal parlava d’això que ens en fan dir els cossos i forces que teòricament vetllen per la seguretat dels ciutadans, a propòsit de les declaracions polítiques del general Garrido de la Guàrdia Civil. I ho feia en aquests termes: […]

(més…)

Som problemàtics els catalans? A l’últim mail obert em demanava si no hem renunciat i renunciem amb massa facilitat a ser com som per ganes d’agradar. I així ens ha anat, posem per cas, i el cas és especialment significatiu, amb la llengua. El català ha desaparegut de l’espai comunicatiu espanyol. I mentrestant, per contra, el castellà va guanyant espais en els mitjans catalans. És irreversible, aquest procés?

(més…)

L’últim mail obert denunciava sense gaires embuts aquesta manera d’identificar, a la pràctica, política i xantatge emocional, a partir de l’exemple concret del discurs vergonyós que sobretot el PSC, i especialment Carme Chacón i Miquel Iceta, ens han mirat d’imposar tots aqests anys. Feia així: […]

(més…)

Com hem d’interpretar l’èxit de la Diada, el nou èxit en plena onada de repressió i de càstigs exemplars? I què n’hem de fer, d’aquest èxit? És una mica sobre això que anava el mail obert d’aquesta setmana.

(més…)

A pocs dies de la Diada, el mail obert de represa del curs no podia sinó fer una crida a omplir, aquest any, la Diagonal. A recuperar, d’una vegada, la iniciativa. I a no deixar d’estar mobilitzats, acte seguit, per al que convingui. Per demostrar que ja som república.

(més…)