Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Arxiu de la categoria: Transició

Vocabulari bàsic per a no perdre el nord

0

El mail obert de fa una setmana intentava mantenir el cap fred davant l’allau d’informacions, segurament totes interessades, que acompanyaven —i acompanyen i acompanyaran— l’anunci de canvis de govern. I ho feia posant sobre la taula alguns termes recurrents de la quotidianitat política, conceptes que ningú no utilitza mai sense intencionalitat. Parlem com pensem. La primera derrota seria acceptar sense discutir-lo el sentit que dóna a les paraules l’adversari. I el primer pas cap a la victòria és aconseguir que s’entengui el sentit que hi donem sense haver-lo de glossar cada vegada. En presento cinc, i algunes més que les acompanyen. […]

(més…)

Espanya com a malaltia

0
Publicat el 3 de març de 2016

Fragment d'una portada de la revista The Economist

Dilluns, el mail obert d’aquesta setmana s’aventurava a avançar algun pronòstic sobre els debats d’investidura d’ahir i de demà. Tot indica que no eren gens errats, però el mèrit no és meu… Quina rara coincidència, que l’espectacle del congrés coincidís amb l’alliberament d’Otegi, convertit en heroi (i protolehendakari!) per la mateixa Espanya que pretenia silenciar-lo.

(més…)

Parlar clar, perdre la por

0

11 Parlar clar, perdre la por

El novembre del 2005, ara ha fet deu anys, va aparèixer l’últim article col·lectiu, l’onzè, d’una sèrie discontínua iniciada el 7 de novembre del 1999 amb un contundent “Ara toca, president“, que havia cridat infructuosament Jordi Pujol a gosar fer coalició amb Esquerra. Durant els sis anys que van transcórrer entre el primer article i l’últim, el país va passar de les conseqüències del pacte del Majestic del 1996 a l’experiència dels tripartits de Maragall i Montilla. Que és com dir que van ser els anys en què es va constatar l’esgotament del model autonòmic, un esgotament que culmina la travessia del nou Estatut. Quan vam publicar aquest article, faltaven encara cinc anys perquè el Tribunal Constitucional s’hi acarnissés mutilant-lo. I ja avisàvem del que podria venir aleshores. Del que ha vingut després. Que explica el punt on som.

(més…)