Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Arxiu de la categoria: Soraya Sáenz de Santamaría

Qui menteix?

0

No sé si hauria escrit exactament el mateix si ja hagués estat públic, quan vaig preparar l’últim mail obert, el serial Telva, en què la princesa Arrimadas, després de segrestar els salons del palau del Parlament per mostrar la seva ànima tan nua com la pot mostrar —confessant la dèria adoctrinadora en què ha convertit el seu matrimoni amb aquell ànima càndida que, afirma, ha fet caure del cavall de l’independentisme—, ho ha negat tot i ha afirmat que la revista havia comès un error que corregiria, cosa que després Telva ha refusat de ple. O potser sí. Al capdavall, què es pot esperar d’una mentidera?

(més…)

Cent onze dies contra la por

0
Publicat el 13 de juny de 2017

Suposo que era inevitable: el primer mail obert després del 9 de juny no podia sinó parlar de l’1 d’octubre. I dels previsibles disbarats que l’anunci de la data i la pregunta ens ha fet sentir. Que no són res comparats amb els que haurem d’escoltar en endavant (que barroera i bastota, la tal Soraya, ahir a la tele…). […]

(més…)

Sant Jordi i el silenci dels editors

0
Publicat el 4 de maig de 2017

En vigílies de Sant Jordi vam conèixer la dimissió d’Isabel Martí com a vicepresidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, en reacció a l’entrada de cavall sicilià d’una altra vicepresidenta, la del govern espanyol, a l’acte de promoció de la candidatura de la Diada com a patrimoni immaterial de la humanitat. I, en efecte, la intervenció de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va ser de triple —o quarta!— S: sobrada, ens subordinava una vegada més a ser súbdits silenciosos. Vaja, que era gairebé un deure dedicar a l’afer un mail obert. Que diu:

(més…)

Qui no dialoga és perquè no vol

0

Deu ser perquè me’n sento part i la meva neutralitat és del tot inexistent, i poc que me n’amago, però jo trobo que no hi ha color. Vull dir que em sembla evident que el nostre plantejament és propositiu, tranquil, obert i, hélas, dialogant. I, en canvi, no m’ho sembla menys que la seva actitud és tancada, negativa, crispada i, ai las, autoritària. I potser no tinc raó, però a cada pas que fem em convenço que sí. I qui no ho vegi així que s’escolti de cap a cap les intervencions dels nostres tres caps d’estat ahir a Brussel·les i seguidament, si el fetge li ho permet, les ocurrències del senyor Rajoy ahir mateix al Foro ABC o les impertinències —algú dirà que eren amables, però això no en dissimula el fons de menyspreu— del senyor Millo aquest matí entrevistat per Mònica Terribas. Vaja, que d’això anava el mail obert d’aquesta setmana…

(més…)