Necessito compartir-ho: estic escandalitzat per la manera en què s’ha desenvolupat aquesta campanya. Com a docent, constato que hem assistit un espectacle lamentable que fa molt poc en favor de l’educació –de la bona educació- del nostre país, que contradiu els valors i actituds que, des de les ordres que emanen dels mateixos que les
“Mantened la unidad de las tierras de España, exaltando la rica multiplicidad de sus regiones como Fuente de la Fortaleza de la unidad de la patria.” Aquesta és la darrera voluntat del dictador Franco, encàrrec que deixa al Borbó, a qui nomena successor. La resta ja ens la coneixem. L’establiment d’un nou règim que, des
La gent d’Estelada 2014, que em va convidar fa poc, conjuntament amb en Pere Martí, a fer una presentació sobre el meu llibre “Anatomia d’una ruptura”, em va demanar fa alguns dies alguna aportació per al seu blog sota el lema “per què vull un estat propi”. Acabo d’enviar-los aquest text breu (inferior a 2.000
Observo amb tristesa els darrers anys entre Espanya i jo. Al llarg de molt de temps, vam caminar junts. Sense tenir una relació excel·lent, havíem arribat a conviure civilitzadament. Per un moment semblava que cercava modernitat i superació d’un passat on les ombres enfosquien la llum. I tanmateix, quan els fantasmes del passat es tornaven
Lluc Salellas, El franquisme que no marxa, Edicions Saldonar, Barcelona, 2015, 126 pp. El grup de periodistes Ramon Barnils es mereix un monument. En una conjuntura terrible on el periodisme ha estat un dels col·lectius que més els hi ha tocat el rebre, en què la dependència de la publicitat estreny el coll i les
Enric Juliana, España en el divan. De la euforia a la desorientación, retrato de una dècada decisiva (2004-2014), RBA, Barcelona, 2014, 605 pp. Aquest va ser el llibre que vaig llegir per Sant Jordi. He de reconèixer que sento una especial feblesa per l’Enric Juliana. Malgrat l’evident distància ideològica que ens separa, les seves cròniques
Una xiulada pública contra uns símbols, diguem que es tracta d’un acte poc elegant, amb un punt de desagradable. Tanmateix, la reacció forassenyada de les institucions de l’estat i d’alguns representants polítics espanyols serien mereixedors d’una visita al psicoanalista, i segons qui, a un exorcista. Anem a pams. És una falsedat escandalosa que xiular la
Ara fa uns dies, vaig rebre el darrer número de la revista fronterera Mirmanda, feta i pensada a banda i banda de l’Albera. Com sempre, editors i col·laboradors es van lluir. Malgrat que es percep com una publicació de cocció lenta, en plena discussió sobre el TTIP, en ple suïcidi del Partit Socialista Francès, en
Nota: Ressenya de Ferran Aisa publicada al Suplement Cultural de El Punt Avui, divendres, 20 de març Xavier Díez (Barcelona, 1965), llicenciat en filosofia i lletres per la UAB i doctor en història Contemporània per la UdG, s’ha especialitzat en la història intel·lectual i cultural del moviment llibertari i en l’estudi de la Transició. Fins ara ha publicat mitja dotzena de
Entre neguits i incerteses, el procés avança sincopadament. Ningú era prou il·lús per pensar que fos fàcil, i aquesta estranya paràlisi post-9-N evidencia les contradiccions i dificultats que comporta un desafiament d’aquesta magnitud. Malgrat això, en perspectiva, el camí recorregut és prou llarg i irreversible. La societat catalana s’ha independitzat mentalment de l’Estat, i aquest,
Nota: aquesta és l’entrevista que va realitzar Xavier Pete fa dues setmanes, i que surt publicada avui al Suplement Presència, de “El Punt Avui”. Xavier Diez. Escriptor, historiador i articulista La ‘segona restauració’ deixa al descobert una estructura amarada de franquisme i involució política, social i nacional “El conflicte està entre la democràcia i el franquisme”
Nota: aquest és un article de l’economista Joan Martínez Alier, membre fundador i ex-president de laInternational Society for Ecological Economics. Autor d’obres influents en l’ecologisme, i bon amic, que m’ha cedit l’article Dels principis i propostes al programa de Podemos de maig de 2014 per a les eleccions europees i dels seus discursos inicials, ja n’han caigut
Bé, estreno novetat bibliogràfica, el meu llibre més recent on analitzo el perquè del distanciament Espanya-Catalunya des de la perspectiva recent. Aquest ha estat un encàrrec d’en Ferran Dalmau, un dels editors lleidatans de El Jonc, el qual a la primavera passada em va demanar un llibre d’anàlisi en profunditat sobre les circumstàncies actuals que
Carme Molinero, Pere Ysàs, La cuestión catalana. Cataluña en la transición española, Crítica, Barcelona, 2014, 374 pp. En els darrers anys, amb l’enèsima col·lisió Espanya-Catalunya, sembla que descobrim la sopa d’all. Tanmateix, i malgrat la història, les societats tendeixen a autoenganyar-se amb gran facilitat. El relat triomfant de la Transició, capaç d’anestesiar al llarg de
Explica l’historiador John Darwin que els imperis són la fórmula d’organització estatal més comuna. Coherentment al seu cognom, també recorda que com tota espècie, el destí d’aquests és l’extinció. Atès que l’horror del segle XX abaixà els fums a qui reivindicava amb entusiasme aquesta organització del poder, avui els imperis tenen mala premsa. Tanmateix hi