Es poden fer moltes i múltiples anàlisis. Tanmateix, i com ens recordava el president Montilla, el que compten són els fets. I el fet número 1 és que ahir, es digui com es digui, vam celebrar un referèndum. El primer referèndum d’autodeterminació de la història del nostre país. I l’opció per la independència va guanyar
Una de les principals crítiques llençades contra el moviment sobiranista té a veure amb una qüestió de la psicologia col·lectiva. Per als detractors del procés, els catalans hem perdut el món de vista, la nostra percepció de la realitat està profundament alterada, no som conscients de les dificultats, pràcticament insalvables, per fer realitat les nostres
La qüestió catalana està servint a la ciutadania de l’Estat per evidenciar un problema més profund i que l’afecta més directament: Espanya experimenta un col·lapse multiorgànic. Les seves institucions s’han rebaixat fins al punt de semblar una caricatura. El seu prestigi internacional ha davallat a nivells turcs. El nivell de malestar social fa pensar en
En una època en què el discurs canònic era el de Victoria Prego, vaig ser un dels primers historiadors i analistes a ser especialment crític amb la Transició, creixentment anomenat com a “Segona Restauració”. Ara bé, si comparem la fase de la dècada dels vuitanta i primers noranta, si ho comparem amb l’actualitat, podria resultar
De tot aquest procés viscut en els darrers anys, hi ha una cosa a la qual no m’hi acostumo. Em fa mal veure l’obstinada resistència, per part espanyola, a ser conscient de la magnitud de la tragèdia. Espanya i Catalunya s’han separat de manera, penso, pràcticament definitiva. Anys de desencontres i la mútua incapacitat per
En aquest mes frenètic, hem vist moltes coses. Hem vist com la societat catalana s’ha espolsat la por atàvica i heretada dels segles d’una sola tacada. Hem assistit a una altra exhibició històrica de força i, una V que ha mostrat al món que ens autodeterminem amb els peus, a l’espera de fer-ho amb els
Per tercera vegada consecutiva, ahir també vaig participar en la multitudinària Diada. Aquesta vegada, la litúrgia ordenada per l’ANC, algú ho havia de dir, em semblava una mica folklòrica. Tanmateix hi vaig ser perquè, com a historiador, sóc conscient de la importància de participar en la història. I, certament, les sensacions copsades en el trajecte,
Article publicat ahir a El Punt-Avui No és cap secret que les institucions espanyoles faran servir qualsevol excusa jurídica per impedir votar el 9 de novembre. El més probable és que el Tribunal Constitucional suspengui de manera cautelar o bé directament la llei de consultes, o bé la convocatòria de la doble pregunta, i això,
Com ens recorden en aquests dies de moviments polítics gens subtils, votar és anticonstitucional. Opinar és anticonstitucional. Pensar coses diferents al que representa l’ordenament legal és anticonstitucional. Bé, el que resulta, ras i curt, és que Catalunya és anticonstitucional. Anem a pams. La Constitució, entesa majoritàriament pels titulars de l’estat com a una mena de
En la meva irregular i heterodoxa trajectòria acadèmica he participat en alguns (pocs) ritus de cohesió tribal. Aquests prenen formes menys inquietants que l’anterior concepte manllevat de l’antropologia. Es tracta de congressos, conferències, trobades, estades a universitats estrangeres i tot allò que comporta el contingut tradicional de fires i mercats: dosis ordenades de curiositat, exhibicionisme,
No falla. El president Mas se’n va de vacances a Menorca, i personatges teledirigits per Duran (com Ortega i Rigol) tracten de fer-li un cop d’estat, en base a “buscar fórmules alternatives” a la consulta del 9N. Ara que som en temps estivals, si m’ho permeteu, em recorda al patètic intent de cop que li
Nota: Article publicat a El Punt Avui Dos dies després de l’atemptat de l’11 de març de 2004, mentre que la insistència del ministre d’Interior, Ángel Acebes, sobre l’autoria d’ETA contrastava del tot amb l’evidència islamista, es va cometre un tràgic crim deliberadament oblidat. Ángel Berrueta, un forner de Pamplona, fou assassinat per un policia
Tot just ara és quan hem de començar a analitzar en profunditat l’hara-kiri del president Pujol. I valorar, també, la complexitat de la seva herència, més enllà de l’horror i la satisfacció dels uns i els altres, i entremig de la confusió de la majoria, entre els quals m’incloc. El pujolisme esdevingué, al llarg de
Xavier Rubert de Ventós, De la identitat a la independència. Empúries, 2014, 220 pp. El 1999 el filòsof Xavier Rubert de Ventós publicava un llibre molt rellevant en què, des del seu camp, la filosofia, expressava els seus motius que l’impel·lien a abandonar la innocència i entrar de ple en la independència. El filòsof barceloní