Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Francesc Parcerisas fa setanta anys

I, per celebrar-ho, una colla de devots —i n’hi ha uns quants, i s’entén que hi siguin i més n’hi hagi— ha promogut l’edició privada d’un llibre commemoratiu. Em va arribar la crida a participar-hi i, per moltes raons, ho vaig fer. Amb un dubte, però: de què parlar? Què dir de Parcerisas, després d’una trentena d’anys de relacions suaument discontínues? Hauria pogut rellegir L’edat d’or. O explicar l’operació de salvament de la col·lecció “clàssics moderns” des de Proa, quan ell ja se n’havia desvinculat. O recordar el seu pas per la direcció de la Institució, de la qual sempre he esperat almenys haver estat digne successor. O la nostra productiva convivència els anys prou remoguts que hi vam coincidir ell com a degà i jo de director. Finalment, vaig triar de fer el retrat d’un llibre singular, a la manera d’aquells meus “Llibres recuperats” de fa anys…

Cinc biografies singulars
Un llibre recuperat de Francesc Parcerisas

El volum, de format mínim, només 85×135 mm i 32 pàgines sense numerar, du per títol biografies…, en caixa baixa inicial i punts suspensius finals, i el signen francesc parcerisas i a. arranz bravo, igualment minúsculs, com tots els noms propis que apareixen en els elements paratextuals. Les tapes són de cartó bast, relligades a la tripa, de paper bíblia, per un únic full de paper d’embalar, amb funció de guardes, imprès per la cara interior. La que segueix a la coberta incorpora els crèdits, on llegim que el llibre pertany a la col·lecció “amagatotis”, dirigida per jordi royo i antoni garcia porta com a assessor; el volum du dipòsit legal però no ISBN. La guarda anterior a la contracoberta inclou el text del colofó, amb la data precisa d’impressió (15 de setembre del 1982) i la justificació del tiratge (520 exemplars numerats en tres sèries: una per posar a la venda, una altra de cinquanta per als autors i vint més “per distribuir a diferents entitats de l’àmbit cultural dels països catalans i de l’estranger”). La pàgina anterior, l’última de la tripa, conté la relació de títols publicats: aquest és el tercer de la “carpeta 1”, a què també pertanyen obres amb textos de Bartra, Antonio Colinas i Rafael Argullol, i il·lustracions de Carlos Sopena, Montserrat Ramoneda i Albert Reig; s’hi anuncia la propera aparició de dues carpetes més de quatre volums cadascuna, alguns de ben suggerents (com el cinquè, “anthologie de la génération électrique”, o el setè, d’un solitari j. vallcorbaplana).

A la quarta pàgina llegim un avís del contingut: “Biografies veritables i molt exemplars de catalans il·lustríssims que per les circumstàncies adverses del destí moriren lluny de llur terra i foren injustament postergats del record de llurs compatricis i esborrats d’enciclopèdies i llibres d’història”. Aquest avís, i cadascun dels cinc capítols que el segueixen, duen una caplletra d’Arranz-Bravo, que hi aporta també mitja dotzena d’il·lustracions a pàgina sencera.

Els biografiats són Xavier Devic i Ventós (Joanetes 1754? – Àfrica 1823), explorador i geògraf, Joaquim Guillamet i Pasqual (Arenys de Mar 1840? – Jamaica 1911), “revoltat aristocràtic i dandi”, Carme Manyac i Bige (Barcelona 1893 – Niça 1980), ballarina, Pere Gil i Gil (Igualada 1906 – París 1942), activista àcrata, i l’escriptora japonesa Antònia Puigreig Shikibu (Barcelona 1932 – llac d’Omi, Japó 1972). Cadascun dels cinc personatges –veritables segons la nota preliminar i no tenim per què dubtar-ne– insinua una sinuosa novel·la, tanmateix dissimulada pel to d’objectivitat enciclopèdica que l’autor imprimeix al text. Com si es contingués per dissimular unes encara avui desconegudes, però potser probables, aptituds per a la narrativa.

L’exemplar que en conservo du el número 481 i pertany a la sèrie dels autors. Me’l va donar Francesc Parcerisas. Per la dedicatòria puc assegurar que va ser l’any 1986. Si no ho recordo malament era la segona o la tercera vegada que ens vèiem, després que, un o dos anys abans, ell havia accedit a compartir amb una petita colla d’aprenents de crític i de poeta la lectura del seu L’edat d’or, que tant ens havia fascinat. De tot plegat ara fa trenta anys mal comptats: així corren les biografies i les edats.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Carnet, Lectures, Llibres recuperats, Veus | s'ha etiquetat en , , , , per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent