Francesc Parcerisas fa setanta anys
I, per celebrar-ho, una colla de devots —i n’hi ha uns quants, i s’entén que hi siguin i més n’hi hagi— ha promogut l’edició privada d’un llibre commemoratiu. Em va arribar la crida a participar-hi i, per moltes raons, ho vaig fer. Amb un dubte, però: de què parlar? Què dir de Parcerisas, després d’una trentena d’anys de relacions suaument discontínues? Hauria pogut rellegir L’edat d’or. O explicar l’operació de salvament de la col·lecció “clàssics moderns” des de Proa, quan ell ja se n’havia desvinculat. O recordar el seu pas per la direcció de la Institució, de la qual sempre he esperat almenys haver estat digne successor. O la nostra productiva convivència els anys prou remoguts que hi vam coincidir ell com a degà i jo de director. Finalment, vaig triar de fer el retrat d’un llibre singular, a la manera d’aquells meus “Llibres recuperats” de fa anys…
Cinc biografies singulars
Un llibre recuperat de Francesc Parcerisas
El volum, de format mínim, només 85×135 mm i 32 pàgines sense numerar, du per títol biografies…, en caixa baixa inicial i punts suspensius finals, i el signen francesc parcerisas i a. arranz bravo, igualment minúsculs, com tots els noms propis que apareixen en els elements paratextuals. Les tapes són de cartó bast, relligades a la tripa, de paper bíblia, per un únic full de paper d’embalar, amb funció de guardes, imprès per la cara interior. La que segueix a la coberta incorpora els crèdits, on llegim que el llibre pertany a la col·lecció “amagatotis”, dirigida per jordi royo i antoni garcia porta com a assessor; el volum du dipòsit legal però no ISBN. La guarda anterior a la contracoberta inclou el text del colofó, amb la data precisa d’impressió (15 de setembre del 1982) i la justificació del tiratge (520 exemplars numerats en tres sèries: una per posar a la venda, una altra de cinquanta per als autors i vint més “per distribuir a diferents entitats de l’àmbit cultural dels països catalans i de l’estranger”). La pàgina anterior, l’última de la tripa, conté la relació de títols publicats: aquest és el tercer de la “carpeta 1”, a què també pertanyen obres amb textos de Bartra, Antonio Colinas i Rafael Argullol, i il·lustracions de Carlos Sopena, Montserrat Ramoneda i Albert Reig; s’hi anuncia la propera aparició de dues carpetes més de quatre volums cadascuna, alguns de ben suggerents (com el cinquè, “anthologie de la génération électrique”, o el setè, d’un solitari j. vallcorbaplana).
A la quarta pàgina llegim un avís del contingut: “Biografies veritables i molt exemplars de catalans il·lustríssims que per les circumstàncies adverses del destí moriren lluny de llur terra i foren injustament postergats del record de llurs compatricis i esborrats d’enciclopèdies i llibres d’història”. Aquest avís, i cadascun dels cinc capítols que el segueixen, duen una caplletra d’Arranz-Bravo, que hi aporta també mitja dotzena d’il·lustracions a pàgina sencera.
Els biografiats són Xavier Devic i Ventós (Joanetes 1754? – Àfrica 1823), explorador i geògraf, Joaquim Guillamet i Pasqual (Arenys de Mar 1840? – Jamaica 1911), “revoltat aristocràtic i dandi”, Carme Manyac i Bige (Barcelona 1893 – Niça 1980), ballarina, Pere Gil i Gil (Igualada 1906 – París 1942), activista àcrata, i l’escriptora japonesa Antònia Puigreig Shikibu (Barcelona 1932 – llac d’Omi, Japó 1972). Cadascun dels cinc personatges –veritables segons la nota preliminar i no tenim per què dubtar-ne– insinua una sinuosa novel·la, tanmateix dissimulada pel to d’objectivitat enciclopèdica que l’autor imprimeix al text. Com si es contingués per dissimular unes encara avui desconegudes, però potser probables, aptituds per a la narrativa.
L’exemplar que en conservo du el número 481 i pertany a la sèrie dels autors. Me’l va donar Francesc Parcerisas. Per la dedicatòria puc assegurar que va ser l’any 1986. Si no ho recordo malament era la segona o la tercera vegada que ens vèiem, després que, un o dos anys abans, ell havia accedit a compartir amb una petita colla d’aprenents de crític i de poeta la lectura del seu L’edat d’or, que tant ens havia fascinat. De tot plegat ara fa trenta anys mal comptats: així corren les biografies i les edats.