Reviso lectures fetes aquest 2023 que avui s’acaba, i retrobo, entre els diversos Pessoa que l’escapada a Lisboa va servir de pretext per retrobar, uns fragments de L’hora del diable que se’m tornen a la vista un bon desig per a l’any que demà començarà.
Diu Pessoa del Diable:
“I se’n va anar, somrient, però sense fer-li un petó —el de costum, que ningú en fer-lo no sap si és costum o si és petó.”
Perquè aquest 2024 no perdem els bons costums i, alhora, no deixem de saber sempre que un petó és un petó.
(A la imatge, un tros de paret de Talamanca.)