Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Any Felícia Fuster

Enguany s’escau el centenari del naixement de Felícia Fuster. Fa ja uns quants mesos Lluïsa Julià em va trucar per proposar-me de participar en una de les taules rodones de la jornada “La pàgina és la pell“, que l’IEC va acollir per recordar-la i recordar la seva obra.

Tinc molt bon record de la Felícia i em va sortir de dins de dir que sí, sense ni pensar-m’ho. I així el programa va incloure la petita intervenció “Poesia japonesa contemporània: una aventura singular de Felícia Fuster i Naoyuki Sawada, viscuda amb ulls d’editor”: hi vaig oferir quatre pinzellades de testimoni personal a partir del tracte que vam mantenir, cada vegada que ella baixava des de París, a partir dels últims anys 80.

I és que al centre d’aquelles trobades hi va haver, sobretot, la publicació de l’antologia que la Felícia, fascinada per l’extrem orient, va concebre amb el filòsof Nao Sawada, i que recollia, al costat d’alguns clàssics de principis de segle XX, veus que aleshores tot just despuntaven, com la d’Asabuki Ryôji, amb un poema del 1979 que comença amb tres versos que em fascinen:

La millor manera és, tot i dormir,
de despertar-se i d’estar dret com un mort.
Per què l’home es torna un home?



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de , Xerrades | s'ha etiquetat en , , per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent