El butlletí de Junts per Catalunya va fent petites entrevistes, gairebé autoretrats, als membres de la direcció, i aquesta última setmana m’ha tocat a mi. I això és el que hi dic:
Les cançons de Pau Riba m’acompanyen des de l’adolescència. Sempre he pensat que la seva era una de les grans veus de la poesia catalana, i així que en vaig tenir ocasió vaig fer el possible per demostrar-ho. […]
M’ha tocat escriure un mail obert el dia mateix de Nadal. I potser és per això que l’he enfilat recuperant un dels referents particulars d’aquestes festes: la cançó que Pau Riba els dedica al segon Dioptria. Ha sortit això. […]
Uns dies després he repetit l’operació amb el segon disc, que com qui diu només comparteix el títol amb el primer, i la qualitat de les cançons, és clar, d’altra banda d’una sonoritat tan diferent, tant més hippy en l’aire de gresca dels arranjaments. […]
Fa uns dies vaig escoltar de cap a cap, després de massa anys sense fer-ho, la primera Dioptria de Pau Riba. I em va divertir descobrir-hi, com si el joc que conté el títol es prolongués, en la lletra de cada cançó alguna incorrecció o llicència lingüística, que segur que l’any 1970, quan el va publicar, encara tenia un cert efecte transgressor… […]