Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Publicat el 6 de març de 2022

La lletrarada de Pau Riba, ara farà vint-i-cinc anys

Lletrarada (OSSA MENOR) : Riba Romeva, Pau: Amazon.es: Libros

Les cançons de Pau Riba m’acompanyen des de l’adolescència. Sempre he pensat que la seva era una de les grans veus de la poesia catalana, i així que en vaig tenir ocasió vaig fer el possible per demostrar-ho. […]

I això va ser a mitjans dels 90, aleshores que jo era director literari d’Edicions Proa i em vaig proposar incloure en la nostra col·lecció de poesia, “Els llibres de l’Óssa menor”, un volum que aplegués les lletres de les seves cançons. I, tal dit tal fet, el Pau hi va accedir i el 1997 publicàvem Lletrarada, amb un impecable pròleg, titulat “La catedral del temps”, de Julià Guillamon, que també va tenir cura de l’edició, i l’epíleg “Partitura improvisant” d’Enric Casassas.

Hi ha llibres que justifiquen la biografia d’un editor. I, des del mateix moment que vaig decidir fer-lo, sento que aquest és un dels que expliquen la meva.

Avui que ha mort el Pau i fullejo el llibre m’adono que aquest abril farà vint-i-cinc anys que el vam publicar. I, tot i que, per tant, ja en comença a fer dies, no he oblidat el moment que em va comunicar quin títol hi volia posar. Vam fer unes quantes reunions tot treballant el llibre, i si no ho recordo malament a la majoria hi havia la Memi o el Julià o tots dos. Però em sembla que aquell da estàvem sols el Pau i jo.

Va posar ulls de murri, o potser de boc, i lentament, somrient per sota el nas, delectant-se en l’efecte que faria el que estava a punt de dir, va deixar anar que el títol havia de ser Lletrarada, perquè aquell aplec de lletres eren com una seva gran i solemne lleterada.

I es veia que ell mateix trobava gust a imaginar que algú, potser aquells que l’havien vetat anys enrere quan va despuntar i els Setze Jutges van refusar que s’hi integrés, que d’alguna manera devia suposar relacionats amb Enciclopèdia Catalana, el paraigua empresarial de l’editorial, ara s’escandalitzaria i ens obligarien a canviar de títol i tot.

Però no va passar res de tot allò i la Lletrarada es va publicar sense que ningú no en fes escarafalls, o si algú en va fer a mi no em van arribar. Potser amb aquella aparent indiferència tots plegats vam decebre el Pau… Ell, en canvi, no ens va decebre mai.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de , Veus | s'ha etiquetat en , , , , , per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent