Oi?

Aquest any el Correllengua ha homenatjat Isabel-Clara Simó. Estem en tessitura encara quasi pandèmica i la gent de la CAL d’Horta-Guinardó no ha acabat de donar format a l’acte com qui diu fins quatre dies abans. Han demanat a Màrius Serra, Francesc Parcerisas i a mi mateix, amb la confiança que dóna el veïnatge i l’amistat, que en fem memòria personal. I, en resum, això és el que hi he dit.

(més…)

I, per celebrar-ho, una colla de devots —i n’hi ha uns quants, i s’entén que hi siguin i més n’hi hagi— ha promogut l’edició privada d’un llibre commemoratiu. Em va arribar la crida a participar-hi i, per moltes raons, ho vaig fer. Amb un dubte, però: de què parlar? Què dir de Parcerisas, després d’una trentena d’anys de relacions suaument discontínues? Hauria pogut rellegir L’edat d’or. O explicar l’operació de salvament de la col·lecció “clàssics moderns” des de Proa, quan ell ja se n’havia desvinculat. O recordar el seu pas per la direcció de la Institució, de la qual sempre he esperat almenys haver estat digne successor. O la nostra productiva convivència els anys prou remoguts que hi vam coincidir ell com a degà i jo de director. Finalment, vaig triar de fer el retrat d’un llibre singular, a la manera d’aquells meus “Llibres recuperats” de fa anys…

(més…)