iMe

iMe és una comèdia ambientada en un futur més o menys llunyà en què les relacions humanes han desaparegut i han quedat mediatitzades per un sistema operatiu omnipresent que s’ocupa de totes les activitats dels humans, des d’anar a comprar fins a comunicar-se cara a cara. Recorda moltíssim la pel·lícula Her, d’Spike Jonze, tot i que el desenvolupament de la trama és força diferent. De fet, podríem dir que té el plantejament de Her i el nus de 1984.

Em va agradar molt perquè va força més enllà d’una simple comèdia amb gags divertits: convida a la reflexió sobre el món de les màquines i el grau d’intrusió que volem que tinguin a la nostra vida quotidiana. El desencadenant de la trama es produeix quan el sistema operatiu, l’iMe, es penja i els habitants d’un pis qualsevol, de cop i volta, no saben com actuar perquè viuen completament aïllats i no estan acostumats a relacionar-se i a comunicar-se directament entre si i amb la resta d’humans. Es troben perduts i han de redescobrir totes les coses que els fan persones: els sentiments, les passions i la comunicació. La pregunta és: encara ho són, d’humans?

Certament, l’obra és divertida i té molts moments hilarants, però en el fons hi ha un pòsit important de reflexió al voltant de la naturalesa humana, si s’ha de regir per la racionalitat més inflexible o si les contradiccions es poden eliminar de la vida perquè aquesta sigui perfecta. En el moment de caos que es viu per la caiguda de l’iMe tots aquests dubtes assetgen els personatges, i cadascun hi respon de manera diferent: la Beta vol descobrir el món «real», mentre que la Cala no es vol moure del món virtual.

Roc Esquius ha escrit una comèdia hilarant i profunda alhora en la qual ens anem endinsant a mesura que l’obra avança. Sembla mentida com a partir d’una escenografia amb només tres butaques es poden representar tantes coses. Els actors en aquesta ocasió eren Mireia Pàmies (Viure sota vidre), Núria Deulofeu (Com us plagui), Isidre Montserrat (Dotze homes sense pietat, Magnetismes) i Bernat Mestre, els quals, juntament amb l’autor, Roc Esquius, més Anna Juncadella i Muntsa Codina, formen Dara Teatre, una de les moltes companyies d’autors i actors joves que hi ha avui a Catalunya i que s’ajuden entre si per crear sinèrgies i dur a terme projectes originals i agosarats.

iMe no és una obra qualsevol; és una petita joia que caldria explotar més. Amb tres setmanes al Porta4 i quatre dies a la Nau Ivanow no n’hi ha prou per donar-la a conèixer al gran públic. El text, els actors i la música configuren una comèdia rodona i molt original. És cert que la grada de la Nau Ivanow estava plena a vessar, però estic segura que molta gent s’haurà quedat sense veure-la, ja sigui perquè no li anava bé, ja sigui perquè no s’ha assabentat que la feien.

Títol: iMe
Autor i director: Roc Esquius
Intèrprets: Mireia Pàmies, Bernat Mestre, Núria Deulofeu, Isidre Montserrat
Espai: Nau Ivanow
Dates: del 19 al 22 de febrer

Valoració: 4/5

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Teatre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.