“Una afició perillosa (contes 1952-1982)”, de Patricia Highsmith

La narrativa curta sempre ha estat un gènere més aviat denostat, en favor de la novel·la, i jo, en canvi, el vull reivindicar. Hi ha qui diu que escriure contes és una bona manera que té un futur novel·lista per forjar-se, i pot ser que en algun cas sigui així, però cal dir que estem parlant de dos gèneres diferents, amb dinàmiques i característiques diferents. No fa gaire vaig llegir que un conte és com un poema: un text curt i concís, perfectament equilibrat, on no falta ni sobra res. Aquesta és, exactament, la definició d’un bon conte.

Els contes de Patricia Highsmith fan honor a aquesta definició. Estan escrits amb la precisió d’un rellotge, cada història avança al ritme adequat, ja sigui quan transcorre molt de temps en poques línies o quan en transcorre poc. Els personatges, psicològicament complexos, són grans creacions que sembla que hagin de prendre vida. I tot això, sense sobrepassar l’extensió d’un conte. Aquest és l’art de saber condensar en poques pàgines una petita gran història amb un principi i un final, sense que sembli escurçada o mutilada. És un equilibri perfecte.

En aquest llibre, Una afició perillosa, que és el títol d’un dels contes, hi ha recollits els que va escriure ja en plena maduresa creativa, entre els anys 1952 i 1982. Recordem que és l’autora de la mítica novel·la que Hitchcock va convertir en pel·lícula, Estranys en un tren, i fent honor de la seva enorme perícia narrativa a l’hora de generar intriga i misteri, ens obsequia amb uns quants relats d’assassinats protagonitzats per personatges turmentats que no se sap ben bé per què maten. En resum, són unes narracions per les quals desfila un estol de personatges complexos, inquietants, plens d’ombres i de dubtes, que es mouen sense seguir un patró racional de conducta i que, a vegades, fan una fi del tot inesperada.

No havia llegit mai res de Highsmith, i aquest llibre m’ha resultat un veritable cuquet que aniré estirant. Segurament continuaré amb la saga de Mr. Ripley, que vaig comprar no fa gaire. Recomano vivament la lectura d’aquesta autora a tothom, tant als fans del misteri com als de la bona literatura. És una lectura d’allò més absorbent.

Patricia Highsmith, Una afició perillosa (contes 1952-1982). Traducció de Jordi Cussà i Anna Camps. Barcelona: Columna, 2003. 314 p.

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Llibres i literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*