El temps és la lectura d’un rellotge

Tinc entès que aquesta definició és d’Albert Einstein. M’imagino que es referia a la concepció convencional que hom té del temps, és a dir, com el pas dels dies, les hores, els minuts, a través del control d’un instrument de mesura tan precís com un rellotge. Ara bé, la lectura d’un rellotge ens pot indicar el temps que l’ésser humà percep subjectivament? El pas del temps, objectivament és igual per a tothom, però en l’interior de cadascú no transcorre a la mateixa velocitat.

El temps de cada persona és diferent. Tots hem dit més d’un cop que una cosa se’ns ha fet massa curta o massa llarga, en funció de si ens ha agradat o ens ha desagradat. D’un concert que dura dues hores i mitja en el qual ens submergim totalment, és impossible dir-ne la durada en termes objectius, perquè l’únic indicador que tenim per mesurar-la és la sensació interior que hem tingut, les reaccions que ens ha provocat. Igualment, una mala experiència que només duri mitja hora ens semblarà eterna. El temps, doncs, no és res objectiu sinó que és personal i intransferible.

En el terreny emocional, però també en l’intel·lectual, les passions distorsionen completament el sentit del temps objectiu. Mentre escric un apunt al bloc, per exemple, el temps s’escurça, i quan l’acabo, sempre penso que les busques del rellotge han avançat molt més de pressa que el meu cap. És una sensació, però per a mi és l’objectivitat, és allò que jo he viscut realment. Ara bé, allò que destarota completament la noció objectiva del temps, és la passió amorosa. Dos enamorats no entenen en absolut el temps com la resta de mortals. L’estiren com un xiclet, sigui quan estan junts, sigui quan estan separats.

Així doncs, podem afirmar, per entendre’ns, que el temps és la lectura d’un rellotge, però a l’hora de la veritat, el temps que vivim realment no és això, sinó que depèn completament de les experiències i les sensacions que tenim a cada moment. Cada persona és un món i percep el temps de manera individual. De la mateixa manera que sobre gustos no hi ha res escrit, sobre el pas del temps, tampoc.

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Filosofia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*