A vegades
és com si la vida s’acabés
per un brot d’enveja
seminal
producte d’una perspectiva obtusa
del passat mal curat
o d’este present ja viciat.
Cosa, tot plegat,
de deixar córrer,
de plànyer pel patetisme
de no acceptar
viure
al joc de les majories
i de la ciència.
A la via,
a cagar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!