Solcades

Eduard Solà Agudo

31 de juliol de 2021
0 comentaris

No tinc por

I

Han vingut els pintors.

La façana és blanca com no ho era abans.

La claror il•lumina els rostres.

Tot ha canviat.

Pintar, deixar que el cos repose

i esperar que la tarda avance cap a la nit.

Fa uns mesos van entrar al corral

i em van matar tres corders.

Menjo verdura i fruita seca.

Surto a pasturar.

Rendir-se sempre és absurd.

II

Plogué ahir, ha plogut avui

i ara ha sortit lo sol.

Quan tornarà a ploure?

Desitjo que plogue pronte.

Demà, domenge, sol.

Amb lo sol de cara

tot es fa més lent,

l’aire es torna brut

i els gestos feixucs.

Torno al corral

perquè surto del maset.

Torno al corral

perquè ja no plou,

perquè ha sortit lo sol.

III

No tinc por.

Temps enrere tenia por.

Temps enrere tenia angoixa.

Ara penso que m’agradaria viatjar.

M’agradaria fer un viatge llarg en tren,

un tren que viatgés pels capvespres

i jo em sentís lluny i còmode,

aguaitant per la finestra

com el sol rosseja els camps,

potser uns camps de gira-sols

o unes terres desertes, àrides.

Tot això seria ideal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!