I ara a la fresca del terrat
una lluna travessa la nit
a les palpentes i enyorada
d’un temps remot
que ens va deixar el rastre
del silenci i de l’ànima
del Déu creador.
Així que parlen los grills
l’aurora voldria tornar
per sobre de l’horitzó
que penja d’un altre món.
Mentrestant, em pregunto
de quina banda neix este vent
que ens anticipa el setembre
en ple mes de juliol.
Potser tornaré a despertar
quan tot haigue passat,
potser tornaré a despertar
quan tot haigue passat de llarg.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!