Solcades

Eduard Solà Agudo

30 de juliol de 2021
0 comentaris

Sento la canícula a l’espatlla

Sento la canícula a l’espatlla

i l’esfondrament de les cames

sota un buit comparable a un cel

que no coneixerà els núvols de la tardor.

No n’espero res de la nit i els seus estels,

ni dels paisatges feréstecs de l’estiu

i no faig recompte de les hores de joia,

però em consola sentir que Déu té un pla

que em serà aproximadament revelat

quan el meu destí arribe a la fi terrenal.

Potser aleshores descansaré en pau

i la claror esdevingue la incerta marrada

que no hauré imaginat mai abans.

I a la fi tot serà un cercle perfecte i vaporós

que al cap de res es desdibuixarà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!