Filosofia
17 de setembre de 2021
0 comentaris
Començo una altra etapa de pastor de cabres i estudiant de Filosofia.
Començo una altra etapa de pastor de cabres i estudiant de Filosofia.
Guaiten los caçadors de matinada i els gossos dormen al jaç de les cabres. Va muntar el setembre per les escales d’un capvespre breu, efímer i plujós, i va caure al llit que tu habitaves. Ara ja és tard i les grunetes han marxat, però tu i jo no hem despertat, encara. Així, com unes
Ara que pasturo a l’herba i al cel los núvols filtren la gravetat de la llum del sol i les gosses han marxat ves a saber on, ara, ruixades les cames i els braços amb Autan per foragitar les mosques, ara, sol en una quietud familiar, imagino, ara, aquells dies certs en que mos passàvem
Quan lo sol se’n va i l’olivera desperta del seu somni etern.
No m’agraden pas los aires condicionats. Que torne l’hivern.
He tornat a Ulldecona, a mare. He tornat a fer vida i nit a les golfes, a soles, en la casa centenària reconstruïda al llarg dels anys i que un dia fou molí d’oli -uns dies de fa molts anys, en un episodi a banda d’esta maldestra quotidianitat. Torno a mare i m’estalviaré una colla
Tinc una sort estranya com un somni com la sort dels peixos roquers els dies de les minves de gener. Tinc una sort que m’entristeix i em perd en les hores lentes de l’estiu escoltant cançons mentres pasturo. No desitjo res a canvi, però, o poster un vas de Jack Daniels per a sentir-me un
L’aire passeja i s’escola al dormitori, des d’on ara escric. Avui hem pasturat nou hores de seguit, i de seguit, de nit, he tornat a casa. Fa dues setmanes que tardoreja i han passat les festes de la Sénia i som en plenes festes d’Ulldecona. Enguany no he anat als bous de la Sénia i
M’enutja greument la violència i per això des de fa força més de deu anys tinc la sort de viure al marge de les ciutats i de treballar solitàriament la terra i el meu ramat de cabres. La gran ciutat és un medi salvatge, deshumanitzat, i entenc que això puga irritar algunes consciències, però jo