L’aire passeja i s’escola al dormitori, des d’on ara escric. Avui hem pasturat nou hores de seguit, i de seguit, de nit, he tornat a casa. Fa dues setmanes que tardoreja i han passat les festes de la Sénia i som en plenes festes d’Ulldecona.
Enguany no he anat als bous de la Sénia i vaig camí de perdre’m los d’Ulldecona. Va com va. La prioritat, estos dies, és lo meu ganado i sanejar granges de tosinos pels pobles del Maestrat.
Si no fos perquè les arrels les tinc a Les Cases i a Ulldecona, si hom vingués de lluny i em preguntés a quina comarca fa de bon viure, jo li diria que a la Terra Alta i als Maestrats.
Dels Maestrats en guardo les visites que fèiem amb ma mare, los divendres en sortir del col•le, als petits obradors de formatges. A Sant Mateu, a Catí, a la Jana, a Traiguera, a Rossell i Alcalà de Xivert. Fa quaranta anys el Maestrat era terra de formatges d’ovella i cabra i els obradors estaven oberts als compradors, en la majoria dels casos.
Ara recordo ‘la lechera’, aquella senyora que amb un 4L era puntual a cada casa, amb la seua llet acabada de munyir i a punt per ser escaldada al foc. En recordo l’olor i el crit de ma mare escolant-se per tota la casa: ‘És la lechera! Obriu!’
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!