I quan la foscúria del novembre
I quan la foscúria del novembre s’arromangue les mànigues i em trobe pels racons d’Ulldecona, jo deixaré que em prengue les mans i em llance a terra i vulga Déu que plogue per fer del gest un altre episodi on la culpa siga definitivament meua. Així serà el principi de la primavera, un daltabaix a