Guaiten los caçadors de matinada
i els gossos dormen al jaç de les cabres.
Va muntar el setembre per les escales
d’un capvespre breu, efímer i plujós,
i va caure al llit que tu habitaves.
Ara ja és tard i les grunetes han marxat,
però tu i jo no hem despertat, encara.
Així, com unes golfes desendreçades,
palpem a les fosques les parets
cercant els mecanismes dels passadissos
i és una tasca més urgent que necessària.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!