Ara que pasturo a l’herba i al cel los núvols filtren la gravetat de la llum del sol i les gosses han marxat ves a saber on, ara, ruixades les cames i els braços amb Autan per foragitar les mosques, ara, sol en una quietud familiar, imagino, ara, aquells dies certs en que mos passàvem los dies follant i comptant les hores, cada cos a la seua manera. I ara he recordat les presses que tenies per començar el sumari i revisar les cites del darrer capítol de la tesi. I guillar al teu altre món italià que a mi tant m’hi feia perquè només pensava en una altra excusa per viatjar a Mòdena sense ser aquella espècie d’amant invasor de vides que no son la pròpia. Anavem per follar, principi i final, perquè este era el nostre destí compartit. Reconec que no em plau que la gent em retregue que sempre he viscut en una llibertat completa. Ves, tot fet a la meua mida, excepte la nostra amistat, al final. I al final, alguns missatges que encara gosem intercanviar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!