L’homenatge passa sempre per la relectura. Per exemple, del paràgraf que tanca L’escriptura, la bíblia de les obres de divulgació que ens ha donat, aquesta el 1996. Amb l’esperança que la profecia —de fet, en bona part ja hi som— sigui certa. […]
Fa un parell d’anys Espais Escrits em va encarregar que fes l’exercici de geolocalitzar Montserrat Abelló: és a dir, que indiqués en un mapa indrets significatius de la biografia de la poeta i els relacionés amb alguns dels seus textos. Temps després, el projecte de Mapa Literari Català continua creixent: aquesta primavera se n’han presentat nous autors, entre els quals Carles Riba i Josep M. de Sagarra. […]
Isidre Grau acaba de publicar una novel·la que té el barri d’Horta per escenari principal i, en certa mesura, per correlat de la història que explica. Una història que a mi m’ha recordat la seva magnífica Els colors de l’aigua, i que ajuda a explicar per què avui, ara i aquí, som com som.
Aquest 21 d’abril ha fet cent anys dia per dia que naixia a Barcelona Josep Palau i Fabre. Per això hem entrat en l’Any Palau i he tingut ja un parell d’ocasions d’explicar com el vaig descobrir, llegint-lo, i el tracte que hi vaig tenir com a editor. Per exemple a l’espai Vilaweb en una sessió del grup poètic Reversos, que n’ha publicat aquesta crònica.
Només hi deu haver una manera de viure en sèrio: no deixar de fer broma. Tàpias en va ser un mestre. Des que va publicar-la, “Al darrer adéu” s’ha incorporat a la meva petita selecció de cançons imprescindibles. Amb botifarra final inclosa. (més…)
Fa unes poques setmanes vaig rebre el volum Obra poètica (1973-2015) de Teresa d’Arenys, que acaba de publicar Vitel·la. I llegint-lo i rellegint-lo —aquest dissabte a les 12 protagonitzarà l’activitat del febrer a Sopa de Lletres— he retrobat “Clara”, unes tanques que ja no tenia presents. Justament tan pocs dies després d’un altre 9 de febrer, i ja en són dotze. Diuen: […]
Una lectura d’estiu: els dotze contes d’Empar Moliner amb què va recollir el premi Mercè Rodoreda a la darrera Nit de Santa Llúcia.
Fa pocs dies, el 18 de juny, s’esqueia que feia trenta anys de la mort de Joan Oliver, i Vilaweb em va demanar de recordar l’autor de Sabadell i el seu germà poeta, Pere Quart. Vaig posar-m’hi fent-me una pregunta: què diria l’Oliver, avui, d’ara mateix? I, sense gosar respondre-hi directament —prefereixo no imaginar quina mena d’estirabots deixaria anar, malhumorat com el va fer tornar la cosa pública els seus darrers anys—, vaig apuntar el que segueix. […]
Irredempt, de Roger Mas, roda des de fa dies, una vegada i una altra, al meu voltant. Mereix uns quants comentaris: el primer, és que hi ha dues, potser tres cançons, que cadascuna el justifica sencer. No, encara més: que cadascuna justifica tota una carrera. Ja en parlaré més endavant, si no me’n distrec. Però ara només volia compartir uns versos, els que tanquen la cançó “Mentides“:
Avui jo també celebro que Raimon fa 75 anys. I ho faig rellegint, tornant a escoltar, una de les cançons que per més que m’agrada potser no és entre les meves més preferides —”La pedra”, “La nit”, “Som”, “Cantarem la vida”, sempre, a més dels poetes a qui ha posat veu—, i m’agrada sobretot per aquesta imatge tan excepcional del temps que s’escola com l’aigua entre les mans: