Oi?

Fa unes poques setmanes vaig rebre el volum Obra poètica (1973-2015) de Teresa d’Arenys, que acaba de publicar Vitel·la. I llegint-lo i rellegint-lo —aquest dissabte a les 12 protagonitzarà l’activitat del febrer a Sopa de Lletres— he retrobat “Clara”, unes tanques que ja no tenia presents. Justament tan pocs dies després d’un altre 9 de febrer, i ja en són dotze. Diuen: […] 

I

Bonica i fràgil
crisàlide, no triguis
a obrir les ales,
que ja el teu vol celebren
els arbres i el migdia.

II

Sigues una aura
feliç en la natura,
una tonada
present en la paraula,
fidel en el silenci.

III

I quan el vespre
vagi apagant el rostre
de cada cosa,
vine com una estrella
a dormir en la nostra ànima.

Teresa d’Arenys
febrer 2005