Oi?

Irredempt, de Roger Mas, roda des de fa dies, una vegada i una altra, al meu voltant. Mereix uns quants comentaris: el primer, és que hi ha dues, potser tres cançons, que cadascuna el justifica sencer. No, encara més: que cadascuna justifica tota una carrera. Ja en parlaré més endavant, si no me’n distrec. Però ara només volia compartir uns versos, els que tanquen la cançó “Mentides“:

Tot el que he vist era mentida
… però m’ha agradat.

I és que aquests versos se m’han revelat com un bon epitafi, d’un realisme cru i, alhora, carregat del millor optimisme. Intenteu dir-lo cada vespre quan us poseu al llit. I si és que sí, ja em direu si no tinc raó…