Oi?

Em sembla que només he coincidit una vegada amb Pere Tàpias. Diria que va ser a Vilanova, naturalment, quan hi vam fer una roda de premsa arran de la publicació del Mon oncle de Màrius Serra.

(més…)

Només hi deu haver una manera de viure en sèrio: no deixar de fer broma. Tàpias en va ser un mestre. Des que va publicar-la, “Al darrer adéu” s’ha incorporat a la meva petita selecció de cançons imprescindibles. Amb botifarra final inclosa. (més…)