L’ocell sobre el cable
Com l’ocell a la branca
Com un trompa que canta i que canta
He buscat – he volgut ser lliure
Com el cuc que penja de l’ham
Com el monjo que recita el seu salm
Vestir el nostre amor em va capgirar
Si jo he estat tibat
Espero que ho puguis oblidar
Si no he estat prou sincer
És que creia que l’amant
Ha de ser també una mica mentider
Com el nen que neix mort
Com la bèstia banyuda
He esquinçat tothom que m’ha estès la mà
Però juro per aquesta cançó
Juro per tots els meus errors
Que de tot jo te’n refaré
Recordo el captaire
Repenjat a la crossa de fusta
M’escridassava
“Ep, has d’aprendre a no esperar-ne tant.”
I la noia tendra
Insinuant-se a la porta sòrdida
M’escridassava
“Ep, per què no n’esperes una mica més.”
Com l’ocell sobre el cable
Com un trompa sempre canta que canta
He volgut – he escollit ser lliure