Fins el 1869 la capital de Japó era la ciutat de Kioto. Però aquell any l’emperador va traslladar la seva residència al castell d’Edo, una ciutat situada al centre-est de l’illa principal de l’arxipèlag japonès. A partir d’aleshores, Edo va passar a ser anomenada Tokyo, que vol dir, literalment, ‘capital de l’est’. Quasi cent-cinquanta anys després, superats el gran terratrèmol de 1923 i els bombardejos americans de 1942 a 1945, la metròpolis de Tòquio ha esdevingut l’aglomeració urbana més gran del món.
Un espectacular museu ubicat al barri de Riogoku explica l’evolució d’Edo-Tòquio al llarg de la història. I a l’oest de l’àrea metropolitana, a l’interior del parc Koganei, un altre museu a l’aire lliure complementa l’anterior amb tot un seguit d’edificis històrics que permeten seguir l’evolució de l’arquitectura del lloc en el decurs del temps.