SALVADOR BALCELLS

El bloc del Doctor Livingston

Arxiu de la categoria: JAPÓ

ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (1)

INTRODUCCIÓ

Per raons familiars, els darreres anys hem tingut l’oportunitat de viatjar a Japó en diverses ocasions i en èpoques de l’any diferents. En la mateixa categoria JAPÓ trobareu reportatges fotogràfics d’alguns d’aquests viatges, especialment quan hem visitat llocs emblemàtics i turístics del país del sol naixent.

Ara, tanmateix, voldria compartir amb vosaltres alguns aspectes diferents d’aquest país: formes de vida quotidiana dels japonesos que ens poden sobtar si les comparem amb les nostres, però que també ens haurien de fer reflexionar, ja que moltes d’aquestes estan vinculades estretament amb una millor qualitat de vida, amb l’educació cívica i amb la seguretat ciutadana, tres aspectes en els que el Japó ens supera de molt. També hi ha aspectes curiosos i demostratius d’un tarannà determinat, com ara l’èxit de molts programes de televisió per a adults que, observats des de la nostra perspectiva, semblen adreçats a infants. Això passa fins i tot en els informatius. O l’atracció, quasi diria veneració, que la natura desperta en els japonesos, especialment a la primavera, quan milions de persones es desplacen amunt i avall del país per veure florir els arbres. O el costum, trobo que molt racional, d’obrir les botigues els diumenges i festius, que és quan la gent que treballa té temps per anar a comprar.

De forma periòdica aniré publicant fotografies i comentaris sobre tot això. Comencem avui amb un parell d’exemples de civisme:

En la primera fotografia es pot veure com operaris de la construcció, quan han de descarregar material d’obra o carregar runa en un camió, posen lones al terra per evitar embrutar el sòl de tots.

DSC07095

En la segona, algú, diria que una persona gran, va deixar fa molts anys una cadireta plegable al costat d’una parada d’autobús sense bancs per seure. Està subjecta a una tanca amb un simple filferro, ja rovellat. Les inclemències del temps han fet la seva tasca i el seient ha desaparegut. Probablement qui la va posar ja fa anys que deu ser mort. Però la cadireta segueix allí, perquè la gent és molt respectuosa amb les coses dels altres.

DSC07090

L’alarma del peix globus

Ara que es comencen a trobar peixos globus al Mediterrani i se’ns fan advertiments sobre la seva perillositat, hem recordat que en una de les nostres estades al Japó vàrem tenir la gosadia de menjar-ne. Per cert, estava deliciós!
Allí hi ha botigues de peix globus, tal com en diuen als restaurants d’aquesta especialitat, com també n’hi ha de ramen, soba, etcètera.
Aquí teniu una foto de la façana d’una d’aquestes botigues, una altra d’un d’aquests peixos viu a la peixera i el plat que ens vam cruspir, acompanyat de tofu. Els cuiners han de tenir una preparació molt especial, perquè hi va la vida dels seus clients. Perquè… atenció: És un peix molt perillós!

DSC02320

DSC02050DSC02046

IMATGES D’ODAIBA (TÒQUIO)

Odaiba és una illa artificial del segle XIX situada a la badia de Tòquio i feta originalment per motius defensius i amb edificacions militars. Es va començar a construir tal com és ara durant la dècada dels noranta del segle XX.
Amb una vida tan curta, ja ha esdevingut un dels punts a visitar preferits dels toquiotes i dels turistes, amb vistes magnífiques, edificis espectaculars, platges, hotels, parcs d’atraccions, museus, zones comercials, etcètera.
Entre altres formes d’arribar-hi hi ha el tren automàtic Yurikamome, que és el que vam fer servir nosaltres i que compta amb cinc estacions dins del recinte de l’illa.

DSC07059 - Còpia Vista d’alguns edificis de la badia

DSC07016 - Còpia Vies de comunicació a diferent nivell

DSC07027 Reproducció de l’estàtua de la Llibertat

DSC07036 Un avió passa per l’edifici del fons

DSC07040 Mazinger Z tampoc no hi podia faltar

DSC07042 La roda fa 115 metres d’altura

DSC07046 Edifici de la televisió Fuji

DSC07065 Gratacels reflectint els núvols, vist des del tren

DSC07054La Maite a l’entrada de l’estació

IMATGES VARIADES DE TÒQUIO (JAPÓ)

Tòquio (???) és la capital de Japó i és al centre est de l’illa de Honshu. Aquesta metròpolis és el centre de la política, negocis, finances, educació, comunicació i cultura popular de tot Japó. Posseeix també la major concentració de seus corporatives, institucions financeres, universitats i col·legis, museus, teatres i establiments de compres i d’entreteniment de tot el país.

El Centre de Tòquio, amb els seus 23 barris, ocupa un terç de la metròpoli, amb una població superior als 8 milions d’habitants; aquesta àrea és el que es coneix internacionalment com la ciutat de Tòquio. L’Àrea Metropolitana de Tòquio compta amb més de 35 milions d’habitants i és la més gran del món.

A Tòquio hi ha molts temples, budistes i shintoistes, alguns dels quals es troben al centre de frondosos parcs. També hi ha desenes de museus d’art, història, ciència i tecnologia. Al centre de la ciutat, rodejat d’aigua, hi ha el palau imperial, amb la seves descomunals zones verdes. El jardí est és la única part oberta al públic.


El castell D’Edo, embrió del Palau Imperial.


Grup de jardiners voluntaris al jardí est.


Vista des d’un punt elevat del jardí est


Nau turística al port


Tot navegant per un dels rius de la ciutat


Parada de venda de bastonets


Vista de la nova torre de comunicacions


Encenent barretes d’encens en un temple budista


Gent a l’entrada del temple


Cartells a l’entrada d’un restaurant de peix


Activitat al mercat del peix


Passejant per un dels nombrosos parcs de la ciutat

 

IMATGES DEL FESTIVAL NEBUTA D’AOMORI

Aomori es la ciutat más septentrional de l’illa de Honshu i limita al nord amb l’illa de Hokkaido. La ciutat fou reconstruida, prácticamente sencera, després de ser bombardejada pels americans durant la Segona Guerra Mundial.
Cada any, del 3 al 7 d’agost, se celebra a Aomori el Festival Nebuta.
La principal atracció d’aquest festival es la desfilada pels carrers de la ciutat d’immenses figures de paper-maché representant guerrers samurais, peixos, ocells o animals fantàstics, portades a pes o amb l’ajut de rodes per grups de joves. Tot acompanyat per música de flautes de bambú i tambors, juntament amb el cantar rítmic dels participants que van cridant “Rase! Rase!”.
L’orígen de la festa és molt antic. Una llegenda diu que cap a l’any 800, per defensar-se, van tenir la idea de construir amb paper pintat grans guerrers flotants i irats, amb llums a dintre, que en ser elevats a l’aire en plena nit semblaven gegants a punt d’atacar.
Altres versions diuen que té a veure amb el festival xinès de Tanabata, on es deixen anar al riu figures de fusta i paper amb llums a l’interior, per tal de purificar-se i enviar els dimonis al mar. De fet, la nit del 6 de agosto, fins la matinada del 7, les millors figures es porten en processó pel mar, a dalt de barques.

 

IMATGES DE HIROSHIMA

Hiroshima (???, -shi) és la capital de la prefectura del mateix nom, a la regió de Chogoku. Va ser fundada l’any 1589, esdevenint centre urbà durant l’era Meiji.
La ciutat està localitzada damunt del delta del riu Ota (riu que neix a les muntanyes properes de Chugoku), i que amb els seus set braços, divideix la ciutat en sis illes.
Hiroshima va ser l’escenari del primer bombardeig atòmic de la història, el 6 d’agost de 1945, per part de l’aviació dels Estats Units.
A les fotografies es veu una part del memorial a les Víctimes i monument a la Pau, l’edifici de la cúpula de Gembaku que va restar dret després de l’explosió, el castell de Hiroshima, un detall del tramvia ecològic, així com diverses imatges del santuari shintoista d’Itsukushima, que es troba en una de les illes de la badia, amb els seus cèrvols sagrats, considerats missatgers dels déus.

 

IMATGES DE TÒQUIO EN FLOR

La sakura (? o ???, sakura?) o flor del cirerer japonès és un dels símbols més coneguts de la cultura japonesa. Quan, a la primavera, floreixen aquests arbres ornamentals, familiars i amics es reuneixen sota la seva ombra i, a manera de pícnic, comparteixen aliments mentre celebren l’aparició de les flors.
Aquesta tradició mou cada anys milions de persones amunt i avall del país tot seguint la floració.
En alguns dels nombrosos parcs de la ciutat de Tòquio és on estan preses aquestes fotografies, que culminen amb un detall de la muralla del palau imperial i en un carrer qualsevol.

 

IMATGES DE KOYASAN

Koyasan, és el centre mes important del budisme shingon al Japó. Es troba a les muntanyes de la prefectura de Wakayama, al sud d’Osaka, en una vall rodejada dels vuit cims de la muntanya del mateix nom, en un lloc que antigament es creia sembrat de lotus. K?yasan deriva de Kongobuji, nom del temple mes important del lloc, que vol dir “Temple de la Muntanya del Diamant”.

L’assentament original fou escollit pel monjo Kukai l’any 819 com a centre del budisme shingon japonès, a uns 800 metres d’alçada. Allí es van contruïr els 120 temples que ocupen la vall i una universitat dedicada a estudis religiosos.

Els llocs més destacats de la muntanya son:

  • Okunoi, el mausoleu de Kukai, rodejat d’un inmens cementiri, el mes gran de Japó.
  • Kongobuji, el temple mes important del budisme shingon, construit l’any 1593.
  • Konpon Daito, pagoda que d’acord amb la doctrina shingon representa el punt central d’un mandala que cobreix tot Japó.
  • Koyasan choishi-michi, un sender de 24 km amb una fita de pedra cada 109 m. Les fites s’anomenen choisi y están numerades.

 

IMATGES DE SHIRAKAWA-GO

El poble de Shirakawa-go (???, Shirakawa?) de la prefectura de Gifu, fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 1995. És conegut per les seves cases típiques, d’un estil arquitectònic anomenat, en japonès, Gassho-Zukuri, o construcció amb les mans juntes. Són cases amb la teulada vegetal i molt inclinada per tal de suportar la neu abundant de l’hivern en aquesta regió tan muntanyosa.

 

 

IMATGES DE KIOTO

El nom de Kioto (???) significa ciutat capital. Té al voltant d’un miliò i mig d’habitants i entre els anys 794 i 1868 va ser la capital de Japó. El seu important patrimoni històric i monumental converteixen la ciutat en un important centre receptor de turisme, japonès i internacional. Entre els seus monuments més representatius hi ha el santuari Heian, el castell Nijö i el Palau Imperial.
A prop de Kioto hi he el poble d’Inari. El seu santuari shintoista s’enfila per la muntanya per diversos camins i escales coberts per milers de portes votives.

 

IMATGES DE KANAZAWA

Kanazawa (???) es una ciutat de l’illa de Honshu, capital de la prefectura de Ishikawa. La creuen dos rius: l’Asano y el Sai.
Es troba molt a prop dels Alps Japonesos i dels parcs nacionals d’Hakusan y de la Península de Noto.
Els dos indrets més emblemàtica d’aquesta zona són el Castell de Kanazawa i el Jardí Kenroku, un dels sis jardins mes bonics de Japó.
En aquesta ciutat es conserva un estil molt tradicional japonès i no és estrany trobar-hi geishes. També hi ha el típic barri dels samurais.
Hi vàrem ser, a principis d’abril, la Maite i jo acompanyats de dos bons amics, el Toni i la Rosa.

 

IMATGES DE KAMAKURA

Kamakura (???) es una ciutat situada a Kanagawa, a aproximadament 50 km al sud-oest de Tokio.
Durant el període Heian fou la ciutat principal de la regió de Kant?. Entre els anys 1185 y 1333, els sh?gun del clan Minamoto van governar Japó des de Kamakura. Fou el primer govern dels shogun en l’història de Japó.
La ciutat de Kamakura és famosa pels seus temples i santuaris. El Temple de Kotokuin es conegut sobretot pel Daibutsu, l’estatua en bronze de 13.41 m i 93 tones de pes del Buda Amit?bha, el Gran Buda de Kamakura. Al siglo XV un tsunami va destruïr un temple que la contenia, pero l’estatua va sobreviure i ha estat al ras des d’aleshores, aguantant terratremols y altres fenòmens meteorològics.
La nostra visita va coincidir amb la del primer ministre italià, Mario Monti. De fet, la ciutat sempre és plena de turistes, per la proximitat a Tokio i perquè molt a prop, a la badia, hi ha una platja magnífica.

 

IMATGES DE HAKONE

INICIO avui una sèrie de reportatges fotogràfics de diferents indrets de Japó. El pla és que cada setmana apareguin en aquest bloc, i dintre de la categoria RODAR MÓN, algunes fotografies escollides d’un lloc destacat per la seva bellesa o singularitat, d’entre els que hem recorregut la Maite i jo en els nostres viatges.
Començem per la zona muntanyosa de Hakone.
Des del les seves valls i llacs d’orígen volcànic hi ha una de les millors vistes del Fuji, la muntanya símbol de Japó.
També hi ha indrets on surt vapor sulfurós de l’interior de la terra, vaixells de conte que recorren les aigües del llac, temples shintoistes on va la gent a casar-se, arbres multicentenaris, cases i jardins de samurais i funiculars fins el cim de les muntanyes.
Data de les imatges: 3 i 4 d’abril de 2012

 

EL JAPÓ QUE HE CONEGUT

Els darrers anys i per motius familiars he visitat Japó diverses vegades i en diferents estacions. Sempre he aprofitat per tenir la càmera fotogràfica a punt, perquè es tracta d’un país molt fotogènic en qualsevol època. El contrast entre tradició i modernitat és una de les característiques més destacades d’aquell país. Aquí en teniu una petita mostra:
Jardí zen


Ablució a l’entrada del temple


Aparador d’una botiga (Sendai)


Combat desigual per una mica de menjar


De bon matí en un tren de rodalies


Desfilada de carrosses (Aomori)


Detall del sepulcre d’un guerrer (Aizu-Wakamatsu)


Diàleg filosòfic?


Els focs són cap allà… (festes de Sendai)


Jo en bona companyia


Gavines famolenques (Matsushima)


Primavera al parc (Toquio)

 


Què fou primer, la carretera o l’edifici? (Osaka)
Animació nocturna a qualsevol gran ciutat


Retrat de família (Sendai)


Love hotel (Osaka)


Passió per la natura


L’alegria de la festa (Aomori)


Saludant l’emperador. Cap d’any al Palau Imperial de Toquio


Preparant els fideus soba


Tradició i modernitat


Tomba d’astronauta? (Cementiri de Koyasan)


Hiroshima